Espais verds de Figueres

A finals de la setmana passada, vam penjar per a vosaltres una informació sobre els canvis en els parterres de la ciutat. Us hi explicàvem que enguany apostem per a la “modernització”, dins de les tendències en flors o parterres de massissos florals. Alguns d’aquests exemples els trobem a l’entrada de la carretera de Girona, a plaça de Jaume I, a l’estació de tren i a la Plaça El.líptica, entre d’altres.

Avui, quan ja hem treballat més en els parterres, us en passem noves fotografies. La primera, correspon al parterre de la carretera de Girona, a la zona del Rally Sud. La segona i la tercera són de la plaça de l’estació, al davant de l’estació de tren. En la tercera, a més, hi podeu veure el nostre jardiner Ahmed Lagrami.

Com veieu, la feina de jardineria a la ciutat és un mai acabar, un work in progress que té com a objectiu el nostre benestar!

Enguany, apostem per a la “modernització”, dins de les tendències en flors o parterres de massissos florals. Hem canviat el concepte de flor de temporada, de tal manera que apostem per combinacions d’arbustiva de flor, molt més resistents al pas del temps. Es poden crear massissos que floreixin tot l’any amb planta perenne, que, combinada amb flor de temporada, de ben segur que serà una bona inversió i lluirà unes quantes temporades.

Alguns d’aquests exemples els trobem a l’entrada de la carretera de Girona. Així mateix, també hem apostat per un canvi en els parterres de la plaça de Jaume I, a l’estació de tren i a la Plaça El.líptica, entre d’altres.

De moment, les arbustives de flor que millor resultat ens han donat són, per citar-ne algunes, Helichrysum bracteatum (la sempreviva o flor de palla  floreix des del mes d’abril fins a  novembre); Rudbekia fulgida (floreix molt vistosament fins a desembre); i Pennisetum advena “Rubrum” (fa cintes de color vermell). Sens dubte que són un exemple per poder “allargar” més els recursos.

De moment, encara no hem acabat la feina. Mica en mica l’anem fent. De moment, podem ensenyar-vos un dels nostres treballs, i ho anirem actualitzant amb els dies. Aquí teniu un exemple de la plantació que vàrem fer a la plaça de Jaume I.

Esperem que us agradi.

La brigada de Parcs i jardins de Figueres es troba en aquestes dates acabant el retall dels elements vegetals ornamentals del cementiri municipal de Figueres. Aquestes últimes setmanes s’han estat perfilant les tanques de boix, evònim, llaurer i teix, que separen els departaments del cementiri, per tal que aquest pugui lluir, amb el màxim esplendor, durant aquests dies tan especials de la festivitat de Tots Sants.
En el cementiri de Figueres, hi trobem més de 1.740 m2 de tanques per retallar, un total de 54 figures per formar en l’art topiari, i més de 200 crisantems de tots colors, que any a any obren les seves flors en aquesta època. També cal posar en valor els grans arbres que trobem dins els espais verds del cementiri, com per exemple l’alzina centenària situada al quart departament, o bé la magnòlia majestuosa que s’alça al tercer departament.
L’art topiària és el tipus de retall que dóna una forma determinada als arbusts. Per aconseguir-ho, es necessiten normalment uns quants anys d’intervencions, que consisteixen, entre d’altres tècniques, a utilitzar motlles i filferros per guiar el creixement i a fer servir diversos tipus de tisores d’esporga. El seu origen es troba en la jardineria dels romans, i va continuar durant el Renaixement italià; arribà al punt culminant amb André Le Nôtre, en els jardins de Versalles (1662): va donar a les plantes (principalment el boix) formes còniques i piramidals.
Per tal de poder retallar correctament el boix i que no es noti el punt de tall, sempre ho farem quan les humitats relatives són molt elevades. Si no és possible, caldrà mullar bé la fulla de boix i llavors procedir al retall. El boix prefereix terres calcàries; podem fer aportacions de cal per estimular el seu creixement.
A més de tot això, ara cal que estiguem alerta en relació amb una nova plaga que afecta les fulles de boix; es tracta d’una oruga defoliadora provinent de l’est d’Àsia. Ha atacat fortament els laberints de boix de l’entrada del cementiri. Hem pogut combatre aquesta plaga, gràcies a l’ajuda del tractament biològic a base de Bacillus thuringiensis var. Kurstaki.

En les dues fotografies, podeu veure:
1) Boixos a l’entrada del cementiri de Figueres.
2) En nostre jardiner Rufino Iranzo, fent una feina impecable en els teixos de l’entrada.

x

Us proposem una activitat ben entretinguda que us permetrà sortir a passejar, obrir els ulls i poder investigar. Es tracta de fer un herbari classificant els arbres amb propietats medicinals.

Per elaborar-lo, necessitarem les mostres, paper de diari, llibres vells per al premsa , un bloc de dibuix o bé un àlbum de fotografies (recomanat), cola i retoladors per a les anotacions.

Podem prendre mostres de la fulla, el fruit i/o la llavor, les flors, un tall de l’escorça, etc.

En cada fitxa hi posarem:

Grup: Poden ser gimnospermes (no fan fruit vertader, sinó que formen pinyes o cons), angiospermes (plantes i arbres amb flors i fruits vertaders.

Classe: Dins les gimnospermes, hi trobem la classe de les coníferes (les més comunes).

Dins les angiospermes hi trobem les: Monocotiledònies (palmeres, etc…) i les Dicotiledònies (la resta d’arbres).

Família: cada arbre pertany a una família.

Nom botànic: la inicial en majúscula i la resta en minúscula, sempre en cursiva. Hi ha de constar el gènere i l’espècie.

Nom comú: en les llengües que més ens agradin.

Data de recol·lecció: ens servirà per saber quan vam recollir la mostra.

Lloc de la recol·lecció: ubicarem l’especimen del qual hem recollit la mostra.

Nom del/la recol.lector/a: útil per si hi ha més d’un/a recol·lector/a.

Apunts: hi podem posar la informació que més ens interessi, les propietats medicinals, la forma que té l’arbre, on es cria, etc.

Els indispensables de la llista són:

El xiprer

Grup: Gimnosperma

Classe: Conífera

Família: Cupressàcies

Nom botànic: Cupressus sempervirens

Nom comú: Català: Xiprer Espanyol: Ciprés  Francès: Cyprès   Anglès: Cypress

Data de recol·lecció: per exemple, 15 d’octubre de 2014

Lloc de recol.lecció: En podem trobar al Parc de les aigües, a la pujada del Castell.

Nom del/la recol.lector/a: *****

Apunts: Els cons recol·lectats en verd tenen propietats vasoconstrictores, es poden usar per fer ungüents per reduir la mida de les morenes i les varius.

El pi

Grup: Gimnosperma

Classe: Conífera

Família: Pinnàcies

Nom botànic: Pinus halepensis

Nom comú: Català: Pi blanc Espanyol: Pino carrasco Francès: Pin blanc  Anglès: Aleppo pine

Data de recol·lecció: per exemple, 15 d’octubre de 2014

Lloc de recol·lecció: en podem trobar a la pineda del Parc-Sol

Nom del/la recol.lector/a: *****

Apunts: la resina s’utilitza per fabricar la trementina. Es poden collir les gemmes o brots tendres durant el mes de febrer i fins a l’abril carregats de resina. Es poden fer servir en infusió per guarir bronquitis i afeccions de les vies respiratòries.

El Freixe

Grup: Angiosperma

Classe: Dicotiledònia

Família: Oleàcia

Nom botànic: Fraxinus angustifolia

Nom comú: Català: freixe de fulla estreta Espanyol: fresno común Francès: Frêne du midi Anglès: Narrow-leaved ash

Data de recol·lecció: per exemple, 15 d’octubre de 2014

Lloc de recol·lecció: en podem trobar a la freixeda situada a la carretera del cementiri al Far d’Empordà

Nom del/la recol.lector/a: *****

Apunts: S’usen les fulles com a diurètiques, en infusió per atacs de gota o reuma.

Si teniu temps, doncs, feu un herbari. És una activitat molt educativa i us quedarà per sempre.

Durant aquestes dates, coincidint amb l’inici de la tardor, intensifiquem els tractaments contra el morrut de les palmeres. Aquesta plaga, que fa estralls a les palmàcies, pot atacar fins i tot plantes autòctones com els margallons (Chamaerops humilis).
El morrut és un coleòpter barrinador que és capaç de destruir absolutament el seu hàbitat, de tal manera que el depreda totalment i acaba amb la mort de l’hoste. Aleshores emigra en forma d’adult alat per a colonitzar “nous móns”.
La “nostra” lluita passa per la combinació d’insecticides autoritzats en Parcs i jardins. Enguany es farà una prova en dues palmeres per tal de fer-los tractament biològic, molt més respectuós amb el medi. Aquest tractament es fa mitjançant alliberament de nemàtodes (un tipus de cuc microscòpic) del tipus Steinernema carpocapsae; es tracta d’una fauna entomopatògena. Fa un bon mal de ventre als morruts en instal.lar-se a l’ull de la palmera i ser ingerida per les larves del morrut.

Confiem que aquest tipus de lluita funcioni i entre tots puguem fer una ciutat més sostenible. Figueres és la nostra ciutat, i hem de tenir-ne cura!

Un dels espais més concorreguts de Figueres, sobretot pels pares i mares que cerquen un bon lloc per tal que els seus fills i filles petits s’ho passin bé en un parc infantil, és els Jardins Puig Pujadas, just al costat del Teatre Jardí. A més del parc infantil, de la gent, de les plantes enfiladisses i d’algunes espècies com les mimoses, els castanyers d’índies, les troanes, els saücs i les paulòwnies, just al centre de l’espai, hi ha una escultura titulada L’arlequí. Va ser realitzada a principis de l’any 2009 per l’artista David Anson, fill de Ricard Anson. El monument, de bronze i de sis metres d’alçada, consta de quatre cares d’un arlequí que volen representar el teatre.  Al peu de l’escultura, hom pot llegir-hi una sentida composició d’Anna Ansón: “No hi ha obra sense actors, ni representacó sense espectadors. No hi ha escultura sense missatge. L’art per l’art, l’escultura pel teatre”.
Aquesta escultura, duta a terme a la foneria Sixade, encaixa harmoniosament amb l’esperit festiu i lúdic de la plaça figuerenca, així com amb la vegetació que hi. Aneu-hi, i ho veureu, un dissabte i un diumenge a la tarda!
XX
X

La ciutat de Figueres ha estat guardonada enguany amb la distinció de tres flors dins el certamen de Viles Florides. És la màxima distinció que podíem obtenir, i això ens honora. Des de Fisersa Ecoserveis (Espais Verds) i l’Ajuntament de Figueres ens en sentim contents. I també és així en relació amb els figuerencs i figuerenques amb qui hem parlat.

De la distinció rebuda per Figueres, els diaris i setmanaris se n’han fet ressò, tant en les edicions impreses com les digitals, i això també ens agrada:

Per exemple, al Setmanari de l’Alt Empordà (9-IX-2014):

També a l’Empordà Digital de l’Empordà:

I, també, al Diari de Girona (8-IX-2014)

Finalment, volem esmentar el Twitter del @Pro_hort de les Escolàpies Figueres, que ens ha esmentat:

Gràcies a tots els figuerencs i figuerenques que ho feu possible!

El passat divendres, 5 de setembre, la ciutat de Figueres va acollir durant tot el dia la festa anual de les anomenades “Viles Florides”, promogudes per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya. Com sabeu, Figueres és en aquest moment una de les ciutats que té aquest guardó.
Durant tot el matí, va haver-hi unes xerrades tècniques sobre el mateniment de les arèes verdes de la ciutat. N’hi va haver tres, dutes a terme per l’enginyer agrònom Pere Cabot, per Emili Gispert (tècnic de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Figueres) i per l’enginyer tècnic Eliseu Guillamon. També, es va fer una visita als espais verds emblemàtics de la ciutat i es visità el Museu Dalí.
A la tarda, és feu l’entrega d’un reconeixement a la ciutat als jardins del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. D’aquesta manera, es reconeix la bona feina feta per l’Ajuntament i les brigades municipals de jardineria. També, es van fer públics els reconeixements i distincions de l´associació a les ciutats membres.
Durant els actes de la tarda, també varen ser premiades algunes de les bones feines fetes per iniciatives particulars o educatives, com ara el projecte Pro hort que s’ha dut a terme a les Escolàpies Figueres durant el passat curs 2013-2014.
La celebració d’aquesta festa anual va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí.
De tot plegat, n’estem ben contents!

X

Continuant amb el fil de l’entrada anterior, en què explicàvem breument l’immens mosaic de la plaça Vila d’Ordis, de Figueres, volem recordar-vos una altra rotonda bonica de Figueres amb algun conjunt escultòric. Aquesta, titulada Miratge empordanès, està just a l’entrada de Figueres venint de Roses, a l’alçada del camp de futbol i prop de Vilasacra. Aquesta bonica escultura, cilíndrica, és obra de l’artista Lluís Roura (en realitat, va ser feta pel mosaista Armand Olivé, reproduint un quadre de Roura). Té una alçada d’uns 9 metres i és un mosaic amb el paisatge empordanès des del Puigrom al Montgrí. La policromia combina molt bé amb la verdor de la rotonda, i a fe que és una bonica entrada a Figueres. No ho creieu així?

Un dels espais més bonics de Figueres és, sens dubte, la plaça de la vila d’Ordis, situada a la zona de sortida de Figueres en direcció a Girona. En aquesta plaça s’hi combinen a la perfecció el verd i el color de la jardineria i el cromatisme de la reproducció en mosaic que l’any 1999 va fer l’artesà Armand Olivé. De fet, ell va reproduir en mosaic una pintura realitzada l’any 1984 pels pintors Ricard Ansón, Daniel Lleixà, Josep Ministral, Lluís Roura i Ramon Pujolboira (Grup 69). La pintura porta el nom de Cinc visions dins un espai empordanès, i va ser un homenatge a Salvador Dalí.

Esperem que aquest espai us agradi, tant pel que fa a l’art com pel que fa a la feina que hi porten a terme els serveis de jardineria de la ciutat.