Espais verds de Figueres

Amb aquest text informatiu, pretenem que els ciutadans i ciutadanes coneguin millor la ciutat de Figueres i la seva jardineria. Així, us donem informació sobre les gespes de la nostra ciutat.

Figueres disposa de 44.356 m2 de gespes. La majoria d’aquestes gespes estan formades per un 90% de Festuca arundinacia i un 10% de Poa pratensis. Pensem que aquesta combinació dóna una bona cobertura i rusticitat suficient a les zones verdes concebudes com a gespa. No és una gespa fina, com pot arribar a ser el Ray grass anglès, sinó que té una fulla més ampla. Per això, és més resistent a l’acció de les trepitjades i a la manca d’aigua.

La part de Poa dóna al conjunt del tapís una fulla més fina amb desenvolupament horitzontal, la qual cosa fa completar les possibles mancances de cobertura que pot tenir la Festuca, amb clara tendència a la verticalitat. Les dues espècies, però, són adaptades al clima mediterrani. Per tant toleren els sòls poc mullats i la sequera.

D’aquest total de m2 de gespa, un mínim d’un 30% estan formats per una barreja entre la fórmula anterior i gram (Cynodon dactylon). Aquesta última espècie és una gramínia de climes mediterranis que forma estolons, és a dir ramificacions laterals, semblants a les que fan les maduixeres, que la fan molt resistent a les trepitjades. El gram es propaga de tal manera que únicament sembrant un trosset d’estoló ja forma una nova colònia.

El gram, però, té una particularitat: els mesos freds, per resistir les baixes temperatures, sobretot les nocturnes, queda aturat en quant al seu creixement vegetatiu; resta en repòs hivernal i dóna a les gespes el color blanc-groguenc tan característic.

Tenim un clar exemple a Figueres de zona únicament formada per gram: el tapís vegetal de la rotonda del final del carrer Nou. Fins que les temperatures nocturnes no passin dels 10 graus de mitjana no començarà a desenvolupar-se de nou.

Tenim també una nova espècie anomenada Zoysia japonica. És una prova pilot que es va dur a terme en una de les praderes del Parc dels Olivars. Aquesta té la particularitat que també pren tons ocres quan baixen les temperatures.

Entre les gespes s’hi ha introduït el Cynodon dactylon, una espècie gramínia autòctona de clima mediterrani, que poc a poc va colonitzant. Es fa una tasca anual en gespes dirigida a controlar el nivell de gram, per tal que no ho vagi colonitzant tot poc a poc.

Fotografies:

Valorem molt positivament l’opinió dels nostres seguidors del blog, i volem fer-vos-la conèixer a tots i totes. Per això publiquem per a tots vosaltres els dos darrers comentaris, d’un seguidor identificat com a DSLR-A850, del dia 15 de novembre de 2011, i del senyor Josep Padrés Tibau, del dia 21 de desembre de 2011.

Josep Padrés Tibau:

A mi, em sembla molt interessant l’esforç que heu fet per donar a coneixer els espais verds de Figueres. La vostra aportació és molt positiva.
Sí que voldria fer un suggeriment: a l’Olivar Gran hi tenim els arbres anomenats Sophora japonica (crec que s’anomenen aixi), i ara són molt embrutidors, sobretot quan floreixen i cau la flor, perquè la gent ho trepitja i tot s’embruta; després, quan es converteixen en tavelles. Els escombriaires i els habitants no donem a l’abast a escombrar i recollir.
Per tot això, no seria bo de fer-ne una poda?

DSLR-A850 (abraham1@uymail.com):

Tenia moltes ganes de desenvolupar un petit comentari per donar-vos les gràcies per algunes de les recomanacions que vostès estan escrivint en aquest lloc web.
Jo afirmaria que els visitants d’aquest blog tenen en realitat bastanta sort de què existeixi una comunitat beneficiosa com aquesta. Em sento molt afortunat d’haver consultat i utilitzat aquesta pàgina web completa.
Gràcies per tots els detalls!

Durant la primera quinzena de desembre hem substituït els evònims que hi havia als parterres del C/Nou, ja que estaven envellits. Els hem substituït per Abelia floribunda. Mireu-ne algunes imatges:

Abèlies als parterres del c/Nou

(Primera quinzena de novembre de 2011)

A tot l’equip de persones que treballem a Fisersa Ecoserveis, evidentment ens agrada de tenir seguir seguidors al nostre blog. Sabem positivament que n’hi ha molts, i agraïm la col·laboració i comentaris d’alguns d’ells. La senyora Carme Mínguez, per exemple, fa sovint comentaris que ens són de molt interès, atès que ella és una observadora crítica i constructiva.

Avui voldríem compartir amb vosaltres dues de les últimes aportacions que s’han fet al nostre blog: en primer lloc, la d’un seguidor anomenat Mirabilis; i, després, la intervenció de la farmacèutica i experta en botànica Montserrat Parada:

1)  Mirabilis (relacionat amb l’entrada:  “Nous parterres a la plaça Ernest Vila”, 29-XI-2011)”.

Em sembla molt bé que les gazànies es reciclin. Si us servei d’inspiració, feu una ullada a http://youtu.be/DUhcXZmd4aM

2 ) Montserrat Parada (relacionat amb l’entrada: “L’efecte de les pluges: les flors de la plaça Ernest Vila”, 23-XI-2011).

Aquest mes de desembre no comencem pròpiament amb una notícia, sinó observant els dos tipus de parterres que hi ha a l’entrada de l’avinguda Vilallonga, que ha estat inaugurada durant aquest any 2011. Així, arribant des de Roses, a l’alçada del nou centre de Formació Integrat (l’Escola Oficial d’Idiomes), en alguns d’aquests parterres hi ha Abelia grandiflora, mentre que als altres Viburnum tinus.

Després de les fortes pluges de mitjan novembre, hem hagut de plantar noves flors als parterres de la plaça Ernest Vila (Font Lluminosa). Les gazànies que hi havia han estat replantades al talús del parc Bosc (vegeu la notícia de dimecres 23 de novembre), tot esperant que es recuperin. Pel que fa al voltant de la font lluminosa, finalment ens hem decidit per una composició d’un fons de Chamaerops humilis (planta autòctona), que és molt vivaç. Amb aquesta planta, podem reduir la mida dels parterres de flor de temporada. Tot voltant, hi ha flor de temporada, de colors blaus i grocs.

Esperem que aquest contrast agradi als figuerencs i figuerenques.

El dimecres, 23 de novembre, hem hagut d’arrencar les flors que hi havia al voltant de la plaça de la font lluminosa, a l’espera que el parterre s’airegi. Demà, dijous, 24, procedirem a plantar el nou disseny de flors.
Ens ha semblat adient que les gazànies que hi havia es replantaran al talús del Parc Bosc, per tal que el guarneixin i tornin a florir.

Entre el carrer Santa Llogaia i l’avinguda de Salvador Dalí hi ha una plaça prou bonica i relativament desconeguda. Es tracta de la plaça d’Abdó Terradas, que té tres espais per a jocs infantils i alguns parterres destacables per la seva senzillesa i elegància, amb abèlies, teucris i camamilles, per exemple.
En aquesta plaça hi ha força varietats d’arbres, com la catalpa, el pisardi i la tuia, així com alzines, moreres, troanes i ametllers.
Passejant-hi amb tranquil·litat durant el matí, o amb el tragí de la tarda quan els nens surten d’escola, hom s’adona que hi ha combinacions que aconsegueixen escapar-se dels ocres tardorals. Si teniu temps, veniu a gaudir-ne. Vegeu-ne, si no, aquestes fotografies.

Durant aquesta primera quinzena de novembre estem duent a terme algunes actuacions importants a la ciutat, d’acord amb la temporada i amb les necessitats. Per exemple:

• Feines de poda de moreres a diverses places de la ciutat.
• Estem preparant el disseny dels parterres de temporada. En breu –durant la segona quinzena del mes– se’n veuran els resultats.
• Estem encara segant gespes i praderes, perquè amb les pluges l’herba ha tornat a fer ufana.
• Hem col·locat cartells de “Prohibit gossos” al parc dels olivars i a la Plaça de Bàscara. Esperem que amb aquests cartells els propietaris de gossos respectin més les zones verdes per a lleure o que, com a mínim, recullin les defecacions.
• Recollida de fulles –per exemple, fulles de plàtan–. Ens agradaria que tothom es fixés en el bonic color de les fulles de plàtan durant aquest moment tardoral.

Esperem que tots els figuerencs i figuerenques sapigueu gaudir dels encants de la ciutat. En aquest moment, alguns dels llocs més bonics són la plaça de Bàscara, la plaça de les Paüles i el carrer Pous i Pagès.

En aquests moments de tardor, hem optat per omplir amb uns tocs de coloraines la plaça de l’estació. Tenint en compte que havíem hagut de netejar els dos parterres majors de la plaça, hem optat per plantar-hi pensaments de colors (Viola x wittrockiana). Si tot va bé, floriran durant tot l’hivern. Així, pensem, es dóna un toc d’alegria als dos costats de la plaça.

Esperem que agradin a tothom!