Espais verds de Figueres

Enguany s’està tornant a fer altra vegada el tractament per al control dels agents causants de l’assecada dels xiprers.

Aquesta assecada no es causada per la manca d’aigua, sinó per la combinació de l’àfid Cinara cupressi, mortal pel xiprer, i fongs com el Seiridium o la diplodia.

Amb aquestes repeticions de tractaments, s’intenta minimitzar l’efecte d’aquests agents patògens, ja que eradicar-los del tot és complicat, degut bàsicament a què aquests àfids i fongs resisteixin els productes fitosanitaris.

Per tenir més informació sobre l’àfid Cinara cupressi, cliqueu aquí.

Per tenir més informació sobre el fong Seiridium, cliqueu aquí.

Durant el mes d’octubre durem a terme la restauració dels jardins laberíntics de l’entrada al cementiri municipal de Figueres. Hem buscat un disseny original i, en aquesta ocasió, hem optat per l’opció de l’arquitecte Enric Viñas, que ha redibuixat de nou el traçat.

Amb aquesta restauració, es tractarà de reposar totes les baixes amb boix (Buxus sempervirens), plantar arbustiva al mig i substituir les tanques d’evònimus envellides per nova arbustiva. També aprofitarem per posar reg per goteig, per minimitzar l’impacte de l’assecada en anys de forta sequera.

Si algú volgués veure el nou plànol elaborat pel senyor Enric Viñas, pot adreçar-se a les oficines de Fisersa Ecoserveis.

Des de Fisersa Ecoserveis, hem hagut de canviar d’ubicació algunes jardineres de la ciutat, per tal de protegir l’arbrat nou plantat a les cruïlles. Això és degut a què, per a cada jardinera amb una sola pilona de protecció no n’hi ha prou: els cotxes, en aparcar, poden donar un mal cop als arbres plantats recentment, de manera que quedin malmesos de forma irreversible.

Degut a la celebració del triomf de la selecció espanyola al mundial de futbol de Sud-Àfrica, les 180 petúnies surfínies d’un dels parterres que volten la font lluminosa van morir esclafades. Per causa de l’incivisme d’uns pocs, les petúnies s’han hagut de substituir per surfínia blanca, amb un petit toc bordeus, ja que els viveristes ja quasi no disposen de flor de temporada d’estiu.

Surfínia blanca a la plaça de la Font Lluminosa (Juliol 2010)

Durant aquests dies de juliol acabarem d’ajardinar tot el talús del parc Bosc que dóna a l’avinguda Salvador Dalí (carretera de Barcelona). Hi plantem Lantana camara (de colors groc i taronja) i rosers “la sevillana”. Pensem que es tracta d’una combinació molt alegre i que, a més, presenta l’avantatge que necessita un consum d’aigua prou moderat.

- Per a més informació sobre la Lantana, cliqueu aquí.

- Per a més informació (en anglès) sobre els rosers anomenats “La sevillana”, cliqueu aquí.

FLOR: Petúnia /   PLANTA: Lantana /   PARTERRE: Rotonda amb espígol entre el carrer Tapis i l’avinguda Costa Brava

Aquest mes hem escollit el parterre que està a la rotonda del carrer Tapis cantonada amb carrer Costa Brava, al barri de l’eixample. Aquest parterre està format per una massa compacta d’espígols en plena floració que ens evoca directament la regió de la Provença, famosa per la seva producció d’essència d’espígol. Pensem que s’obté un bon resultat visual, tenint en compte que es formen massissos compactes d’un sol color i textura.

Aquest espígol és de la varietat angustifolia, i és conegut científicament com a Lavandula angustifolia o Lavandula spica. L’espígol floreix a partir del mes de juliol i pot estar florit fins a mitjans d’agost. És interessant d’anar-lo a veure en estat silvestre a les muntanyes que envolten Sant Llorenç de la Muga.

La lantana ha estat la planta escollida. És una llenyosa amb abundosa floració a ple mes de juliol. La Lantana camara és una planta caduca que es pot ubicar a ple sol o a mitja ombra, ideal per a talussos, ja que forma una àmplia massa florida de colors molt alegres, taronges, grocs i vermells dins la mateixa flor.

En trobem a la plaça de la palmera en una recent incorporació i pròximament en plantarem als parterres del talús del parc Bosc.

La petúnia és una bonica flor de temporada a les nostres contrades, i ha de ser triada a l’estiu, ja que no resisteix la fred. Podem crear parterres molt vistosos amb els seus jocs de colors, ja que la gamma va del morat més fosc al blanc més pur, passant per roses i vermells pujats.

Aquesta planta no supera els 30 centímetres d’altura i floreix sempre des de maig fins a octubre, amb la condició que se li vagin retirant les seves flors ja pancides per continuar induint la floració.

Vol sol o mitja ombra, i aigua abundosa. A la ciutat fem un esforç d’aigua, perquè creiem que aquesta despesa es veu compensada per l’alegria que la petúnia regala als carrers de la ciutat.

A Figueres, en trobem en forma de l’híbrid anomenat petúnia surfínia, reptant als parterres de la font lluminosa, en algunes de les jardineres barca de la rambla i a les jardineres de davant de la Biblioteca municipal.

Els til·lers (Tilia spp.) del nostre municipi estaran en breu en floració. Per exemple, els del carrer Nou, la Rambla i l’avinguda Nostra Senyora de Montserrat. Els til·lers solen florir a començaments o mitjan estiu, amb flor groga, penjant i molt perfumada, amb cinc pètals i estams llargs.

Per a més informació sobre el til·ler, podeu consultar el següent enllaç, o bé el llibre Els arbres de Figueres (Cristina Viñas i Josep Viñas, Figueres, Brau Edicions, 2010), pàgs. 112-113. A banda de la informació botànica, s’hi explica que, a Figueres, a la plaça de Braus, hi tenim un til·ler emblemàtic, datat de 1894, any de construcció de la plaça de braus.

En aquests moments, estem finalitzant les podes prèvies a l’estiu. Concretament, estem netejant les palmeres de l’església de Vilatenim; tenim cura dels plàtans de la Plaça del Terme; les sòfores (Styphnolobium) del carrer arquitecte Azemar i voltants; traiem les heures que s’enfilen pels plàtans de la plaça de l’estació; repugem les branques del plàtan de la Ronda Sud; i traiem branques que toquen façanes dels carrers Gran Bretanya i Itàlia, del polígon recinte Firal.

L’aigua és un recurs escàs, i més si tenim en compte que Figueres té clima mediterrani i que està sotmesa al vent amb molta freqüència. Per això, hem de prendre mesures en relació amb el reg als jardins.

Podem estalviar aigua si ajustem els programadors de manera que reguin durant la nit. Així s’aprofita tota l’aigua, ja que s’evita l’evaporació que es produeix durant les hores d’insolació. També es revisen  els aspersors i difusors per tal que no reguin més superfície de la que sigui necessària.

Creiem que és útil recordar que des de l’any 2006 estem utilitzant fons de subministrament d’aigua per reg procedents del reciclament. Enguany s’estan provant diferents perforacions existents al municipi per tal d’incorporar-les a la xarxa de reg. Amb tot, encara cal utilitzar-ne de la xarxa.

Per consultar l’estat actual del pantà de Boadella, cliqueu al següent enllaç.