Espais verds de Figueres

Mireu com han quedat de bé els arbres que més de 750 nens i nenes de Figueres varen plantar al parc Bosc ahir dimecres, 29 d’abril, al parc Bosc de Figueres, durant la festa de l’arbre 2015. Són a la zona de dalt, just al costat de la tirolina.

Tot plegat, suposa que el nostre parc Bosc té ara 50 alzines més que duen l’apadrinament de 750 nens i nenes de primària i de bona part de les escoles de Figueres. Això ajuda a fer ciutat i a què de ben petits els nostres fills i filles s’estimin el seu medi ambient més proper.

Que passeu unes bones fires i festes de la Santa Creu.

 Aquests dies les pereres del carrer Tapis estan en flor, i a fe que estan espectaculars. Aquestes pereres són de l’espècie Pyrus calleriana, provinent d’Àsia i altament apreciada per la quantitat de flor que fa durant la primavera, sobretot si l’hivern ha estat prou fred. Aquestes pereres fan peretes d’un centímetre de diàmetre, força llenyoses i sense polpa, però molt apreciades pels ocells.

Aquests dies, les pereres decoren l’avinguda de Tapis tot oferint un espectacle de flor. Afanyeu-vos si les voleu anar a veure, que, com totes les flors, tenen una bellesa efímera…

L’ametller és el primer arbre que floreix, fins i tot encara una mica abans que les mimoses. Ens enuncia l’arribada d’una primavera que tot just despunta. Els primers rajos de sol que escalfen, aquests dies amb vent de ponent, indiquen que s’apropa una nova temporada.

El motiu que fa que l’ametller floreixi tan aviat, molt abans que altres arbres de la família de les rosàcies, és la suma d’hores fred. S’entén per hores fred l’acumulació d’hores de temperatura inferior als 7,2ºC. En el cas de l’ametller, en té prou d’acumular entre 200 i 400 hores fred (la perera, tot i que depèn de la varietat, necessita entre 900 i 1.000 hores fred).

La pregunta que cal contestar ara és la següent: “si un hivern no fa fred, què passa?” I la resposta és molt senzilla: la floració, i per tant la producció de fruita, pot arribar a ser nul·la.

Molts processos de selecció varietal passen per aconseguir cultius que requereixin menor acumulació d’hores fred, sobretot de cares als hiverns cada cop més benignes que tenim.

Enguany, però, s’han anat acumulant les hores fred. I mireu quina floració:

Per cert, a Figueres tenim alguns ametllers: per exemple, al carrer Manuel de Falla, al Parc de les Aigües, al Parc-Bosc, als jardins Enric Morera i als jardins Puig Pujades, entre d’altre ubicacions. Aneu a veure’ls, que bonics que estan!

És ben sabut per tots que les condicions que ofereix la ciutat a l’arbrat sovint no són les òptimes. En el cas de l’arbrat plantat en alineació, aquestes condicions encara solen ser més precàries, a causa del pas continu de vehicles, la compactació del terreny, la limitació de desenvolupament per la presència de conduccions subterrànies, les contínues esporgues per a afavorir el pas i, a voltes condicions ambientals extremes. També hi ha casos d’arbres en escocells (clots) situats permanentment a l’ombra que projecten els edificis; suporten baixes humitats relatives degut al calor emès pel panot i l’asfalt. En fi, tot un seguit de despropòsits que fan que, a vegades, aquests tipus d’arbres no suportin els primers anys, que són claus per l’arrelament. En altres altres, es desenvolupen fins a un punt determinat, ja que en aquestes condicions poden limitar l’emissió d’arrels o bé envellir-se  prematurament, la qual cosa provoca debilitat d’inserció de les branques al tronc, entre d’altres símptomes.

Reposició d’arbrat d’enguany

Aquest any, a la ciutat de Figueres, es preveu canviar fins a 197 arbres, incloses les reposicions programades, ja que en certs carrers l’arbrat ha arribat al límit, amb constants despreniments de brancatge o ruptures de  troncs i branques principals. És l’exemple de l’arbrat d’alineació que trobem a la vorera del costat del vial de servei de l’avinguda Salvador Dalí, entre el carrer Sebastià Trullol i la carretera de les Forques. Enguany s’hi substituiran les acàcies i catalpes, que han estat lluint tots aquests anys i que darrerament tenien problemes de debilitat de brancatge. S’hi plantaran til·lers joves i ufanosos.

Tot plegat, ha d’ajudar a mantenir Figueres i fer-la encara més bonica. Esperem que sigui del vostre agrat!

Com ja tots sabeu, els forts aiguats del passat 30 de novembre van fer que s’esllavissés la bòveda de la Rambla. Arran d’això, dos dels primers plàtans de la Rambla van cedir.
En comptes de talar aquests dos arbres, tenint en compte la història d’aquests plàtans, que han vist passar generacions de figuerencs i figuerenques per la Rambla, va sorgir la idea de transplantar-los, de tal manera que puguin seguir vivint en condicions.
Finalment, els dos plàtans van ser transplantats el passat 4 de desembre. Ara, concretament, estan en una de les praderes del Parc de les Aigües. Allà, d’aigua, no els en faltarà!
E

E

La brigada de Parcs i jardins de Figueres es troba en aquestes dates acabant el retall dels elements vegetals ornamentals del cementiri municipal de Figueres. Aquestes últimes setmanes s’han estat perfilant les tanques de boix, evònim, llaurer i teix, que separen els departaments del cementiri, per tal que aquest pugui lluir, amb el màxim esplendor, durant aquests dies tan especials de la festivitat de Tots Sants.
En el cementiri de Figueres, hi trobem més de 1.740 m2 de tanques per retallar, un total de 54 figures per formar en l’art topiari, i més de 200 crisantems de tots colors, que any a any obren les seves flors en aquesta època. També cal posar en valor els grans arbres que trobem dins els espais verds del cementiri, com per exemple l’alzina centenària situada al quart departament, o bé la magnòlia majestuosa que s’alça al tercer departament.
L’art topiària és el tipus de retall que dóna una forma determinada als arbusts. Per aconseguir-ho, es necessiten normalment uns quants anys d’intervencions, que consisteixen, entre d’altres tècniques, a utilitzar motlles i filferros per guiar el creixement i a fer servir diversos tipus de tisores d’esporga. El seu origen es troba en la jardineria dels romans, i va continuar durant el Renaixement italià; arribà al punt culminant amb André Le Nôtre, en els jardins de Versalles (1662): va donar a les plantes (principalment el boix) formes còniques i piramidals.
Per tal de poder retallar correctament el boix i que no es noti el punt de tall, sempre ho farem quan les humitats relatives són molt elevades. Si no és possible, caldrà mullar bé la fulla de boix i llavors procedir al retall. El boix prefereix terres calcàries; podem fer aportacions de cal per estimular el seu creixement.
A més de tot això, ara cal que estiguem alerta en relació amb una nova plaga que afecta les fulles de boix; es tracta d’una oruga defoliadora provinent de l’est d’Àsia. Ha atacat fortament els laberints de boix de l’entrada del cementiri. Hem pogut combatre aquesta plaga, gràcies a l’ajuda del tractament biològic a base de Bacillus thuringiensis var. Kurstaki.

En les dues fotografies, podeu veure:
1) Boixos a l’entrada del cementiri de Figueres.
2) En nostre jardiner Rufino Iranzo, fent una feina impecable en els teixos de l’entrada.

x

Durant aquestes dates, coincidint amb l’inici de la tardor, intensifiquem els tractaments contra el morrut de les palmeres. Aquesta plaga, que fa estralls a les palmàcies, pot atacar fins i tot plantes autòctones com els margallons (Chamaerops humilis).
El morrut és un coleòpter barrinador que és capaç de destruir absolutament el seu hàbitat, de tal manera que el depreda totalment i acaba amb la mort de l’hoste. Aleshores emigra en forma d’adult alat per a colonitzar “nous móns”.
La “nostra” lluita passa per la combinació d’insecticides autoritzats en Parcs i jardins. Enguany es farà una prova en dues palmeres per tal de fer-los tractament biològic, molt més respectuós amb el medi. Aquest tractament es fa mitjançant alliberament de nemàtodes (un tipus de cuc microscòpic) del tipus Steinernema carpocapsae; es tracta d’una fauna entomopatògena. Fa un bon mal de ventre als morruts en instal.lar-se a l’ull de la palmera i ser ingerida per les larves del morrut.

Confiem que aquest tipus de lluita funcioni i entre tots puguem fer una ciutat més sostenible. Figueres és la nostra ciutat, i hem de tenir-ne cura!

Un dels espais més concorreguts de Figueres, sobretot pels pares i mares que cerquen un bon lloc per tal que els seus fills i filles petits s’ho passin bé en un parc infantil, és els Jardins Puig Pujadas, just al costat del Teatre Jardí. A més del parc infantil, de la gent, de les plantes enfiladisses i d’algunes espècies com les mimoses, els castanyers d’índies, les troanes, els saücs i les paulòwnies, just al centre de l’espai, hi ha una escultura titulada L’arlequí. Va ser realitzada a principis de l’any 2009 per l’artista David Anson, fill de Ricard Anson. El monument, de bronze i de sis metres d’alçada, consta de quatre cares d’un arlequí que volen representar el teatre.  Al peu de l’escultura, hom pot llegir-hi una sentida composició d’Anna Ansón: “No hi ha obra sense actors, ni representacó sense espectadors. No hi ha escultura sense missatge. L’art per l’art, l’escultura pel teatre”.
Aquesta escultura, duta a terme a la foneria Sixade, encaixa harmoniosament amb l’esperit festiu i lúdic de la plaça figuerenca, així com amb la vegetació que hi. Aneu-hi, i ho veureu, un dissabte i un diumenge a la tarda!
XX
X

És certament un plaer poder passar una tarda d’estiu als Jardins Puig Pujades, de Figueres, al costat del Teatre Jardí. Hi ha un munt de nens i nenes, i pares i mares, en els jocs infantils. I hom pot gaudir d’un ambient de mimoses, castanyers d’índies, troanes,  saücs i paulònies. A més, en els murs laterals, hi ha les acolorides enfiladisses (Plumbago auriculata, i també Ampelopsis i Rhyncospermum jasminoides) que ja han donat el seu fruit i tapen els antics grafits de les parets.

Enhorabona, per la feina ben feta a Figueres!

Situada entre l’Avinguda Perpinyà i el carrer Montgó, aquests dies la plaça dels Aiguamolls presenta aquesta espectacular floració. Aquesta plaça fou dedicada al Parc naturals del Aiguamolls i a la lluita que s’hi va dur a terme per tal de dur-lo a bon port.

En aquesta plaça hi trobem aquests fantàstics tamarius (Tamarix gallica) i també vegetació pròpia de lloc humit, com són els Cyperus alternifolius.

Esperem que aquesta imatge us agradi. I, si teniu un moment, arribeu-vos-hi…