Espais verds de Figueres

Amb aquest text informatiu, pretenem que els ciutadans i ciutadanes coneguin millor la ciutat de Figueres i la seva jardineria. Així, us donem informació sobre les gespes de la nostra ciutat.

Figueres disposa de 44.356 m2 de gespes. La majoria d’aquestes gespes estan formades per un 90% de Festuca arundinacia i un 10% de Poa pratensis. Pensem que aquesta combinació dóna una bona cobertura i rusticitat suficient a les zones verdes concebudes com a gespa. No és una gespa fina, com pot arribar a ser el Ray grass anglès, sinó que té una fulla més ampla. Per això, és més resistent a l’acció de les trepitjades i a la manca d’aigua.

La part de Poa dóna al conjunt del tapís una fulla més fina amb desenvolupament horitzontal, la qual cosa fa completar les possibles mancances de cobertura que pot tenir la Festuca, amb clara tendència a la verticalitat. Les dues espècies, però, són adaptades al clima mediterrani. Per tant toleren els sòls poc mullats i la sequera.

D’aquest total de m2 de gespa, un mínim d’un 30% estan formats per una barreja entre la fórmula anterior i gram (Cynodon dactylon). Aquesta última espècie és una gramínia de climes mediterranis que forma estolons, és a dir ramificacions laterals, semblants a les que fan les maduixeres, que la fan molt resistent a les trepitjades. El gram es propaga de tal manera que únicament sembrant un trosset d’estoló ja forma una nova colònia.

El gram, però, té una particularitat: els mesos freds, per resistir les baixes temperatures, sobretot les nocturnes, queda aturat en quant al seu creixement vegetatiu; resta en repòs hivernal i dóna a les gespes el color blanc-groguenc tan característic.

Tenim un clar exemple a Figueres de zona únicament formada per gram: el tapís vegetal de la rotonda del final del carrer Nou. Fins que les temperatures nocturnes no passin dels 10 graus de mitjana no començarà a desenvolupar-se de nou.

Tenim també una nova espècie anomenada Zoysia japonica. És una prova pilot que es va dur a terme en una de les praderes del Parc dels Olivars. Aquesta té la particularitat que també pren tons ocres quan baixen les temperatures.

Entre les gespes s’hi ha introduït el Cynodon dactylon, una espècie gramínia autòctona de clima mediterrani, que poc a poc va colonitzant. Es fa una tasca anual en gespes dirigida a controlar el nivell de gram, per tal que no ho vagi colonitzant tot poc a poc.

Fotografies:

Valorem molt positivament l’opinió dels nostres seguidors del blog, i volem fer-vos-la conèixer a tots i totes. Per això publiquem per a tots vosaltres els dos darrers comentaris, d’un seguidor identificat com a DSLR-A850, del dia 15 de novembre de 2011, i del senyor Josep Padrés Tibau, del dia 21 de desembre de 2011.

Josep Padrés Tibau:

A mi, em sembla molt interessant l’esforç que heu fet per donar a coneixer els espais verds de Figueres. La vostra aportació és molt positiva.
Sí que voldria fer un suggeriment: a l’Olivar Gran hi tenim els arbres anomenats Sophora japonica (crec que s’anomenen aixi), i ara són molt embrutidors, sobretot quan floreixen i cau la flor, perquè la gent ho trepitja i tot s’embruta; després, quan es converteixen en tavelles. Els escombriaires i els habitants no donem a l’abast a escombrar i recollir.
Per tot això, no seria bo de fer-ne una poda?

DSLR-A850 (abraham1@uymail.com):

Tenia moltes ganes de desenvolupar un petit comentari per donar-vos les gràcies per algunes de les recomanacions que vostès estan escrivint en aquest lloc web.
Jo afirmaria que els visitants d’aquest blog tenen en realitat bastanta sort de què existeixi una comunitat beneficiosa com aquesta. Em sento molt afortunat d’haver consultat i utilitzat aquesta pàgina web completa.
Gràcies per tots els detalls!