Arxiu del mes de octubre 2013

Els parterres del Firal

26-10-2013

Durant tot aquest estiu i fins ben entrat el novembre, als parterres del Firal, davant les oficines de l’ajuntament, hi llueixen els Tagete erecta. Són de color groc. A dintre, hi trobem la Salvia farinacea, amb un color blau elèctric espectacular. Aquesta planta és parenta de la Salvia officinalis, que, com el seu cognom indica és medicinal. A la farinàcia, però, no se li atribueixen propietats curatives.

En aquest collage, hi trobem també el Phormium tenax, planta originària de Nova Zelanda i que és utilitzada per a la producció de fibres vegetals.

“A mitjan segle XX, el mercat del bestiar es celebrava al voltant del punt d’arribada de l’abastament d’aigua provinent de les deus de Vilafant, indret més conegut com a Firal dels Burros, sota una arbreda de plàtans i amb nombrosos abeuradors.”

Extret del llibre Els arbres de Figueres, de Cristina Viñas i Josep Viñas, Brau edicions. Figueres 2010.

Fauna auxiliar a la ciutat

01-10-2013

Ben segur que tots i totes heu observat aquest petit món que ens envolta més d’una vegada. Estem rodejats d’un tipus de fauna quasi invisible que ens fa molt de servei, més del que podríem arribar a imaginar. Les  prediccions més catastrofistes auguren que les abelles s’estan extingint i, si això arribés a esdevenir-se, comportaria tot darrere l’extinció de la humanitat. Aquesta afirmació tan derrotista ens vol fer observar la necessitat de preservar la fauna útil, per molt petita i insignificant que ens sembli.

Les abelles juguen un paper importantíssim en la pol·linització de la fruita i les hortalisses. No existeix cap pol·linitzador automàtic ni cap de químic que sigui tan eficaç i polit com ho són les abelles.

A la ciutat trobem una gran quantitat d’artròpodes, aràcnids, petits amfibis, rèptils, ocells, mamífers com rats-penats, etc., que poden solucionar-nos problemes domèstics com picades de mosquit, plagues com el pugó, l’aranya roja, entre molts d’altres.

Vora les llums dels fanals hi trobem la presència del típic dragó comú (Tarentola mauritanica). Les males llengües l’anomenen “menja-roba”. Aquest mal nom és degut a què  són eficaços depredadors de les arnes (Tineola bisselliella), que sí ponen els ous dintre la roba, i larves de diversos insectes. Les petites sargantanes també juguen un paper important pel control de mosquits i formigues.

Ja a un nivell inferior trobem l’estimada marieta (Coccinela semperpuctata), que cada vegada costa més d’observar a les ciutats, ja que té un vol curt i pot ser atropellada fàcilment. El servei de parcs i jardins les ha fet servir durant uns quants anys, en el programa de lluita biològica pel control del pugó verd (Myzus varians). Les larves de les marietes són molt voraces menjant pugó i tenen una morfologia totalment diferent als adults que estem acostumats a veure:  us n’ensenyem una fotografia, per si veieu un cuquet amb aquestes característiques. Afavoriu-lo i utilitzeu-lo en cas de tenir alguna planta afectada amb pugó. La larva té una forma d’eruga d’aproximadament un centímetre de llargada  i sempre té tres franges, amb els colors taronja, vermell o groc.

Un bon depredador del pugó i de la mosca blanca i que és força comú de veure a les finestres buscant la llum és la Chrysopa perla. És un gran aliat per combatre plagues domèstiques.

També hauríem de parlar de les eficaces orenetes i els rats-penats que mengen mosquits tigre. En una sola nit són capaços de menjar fins a 2000 mosquits!

Un altre “bitxo” doblement eficaç, ja que depreda les larves de mosquit quan són a l’aigua, és la larva d’espiadimonis, coneguda també com a libèl·lulla o helicòpter. També l’adult caça mosquits al vol.

En fi, ja ho podeu ben veure: tot un petit món per descobrir! Podem facilitar la presència d’aquesta fauna auxiliar creant petits microclimes al balcó, tot posant raconets amb pedra seca com a refugi, afavorint els nius d’oreneta i, sobretot, sense danyar-los mai.