Aquesta poda periòdica d’arbrat de fusta tova, com són bàsicament moreres, és necessària, ja que cal renovar el brot anualment per evitar acumulació de massa pes en branca dèbil. La morera és un arbre amb gran vigor, capaç d’emetre branca nova des de les gemmes (borró) cada any. És un arbre que no emet rebrolls, per tant aquest tipus de poda farà construir un arbre ombrel·la la següent primavera. Les podes a brocada són podes dràstiques a tres gemmes com a màxim. Aquest tipus de poda gairebé únicament és recomana en moreres. La poda a brocada provoca emisions de branca sobre una ferida de poda de l’any anterior. Per tant, obliga a realitzar-la anualment, com a màxim bianualment, ja que es crea branca llarga sobre fusta no cicatritzada i dèbil, i pot provocar fractures de branques molt perilloses.
El plàtan és dels únics arbres que admeten la poda a brocada discontínua, ja que la seva fusta cicatritza correctament i ràpidament, sempre que el tall no superi la mida de 15 cms. de diàmetre. Es recomana, en arbres de fusta tova, una poda de guiatge de branques o terciats (treure un terç de la seva longitud), en comptes de la de brocada, ja que sempre es podrà mantenir branques amb un cert pes, controlades, i s’evitarà l’aparició dels rebrolls tan molestos, que donen mala forma a l’arbre i són perillosament esquerdadissos.
De fet, als arbres no els agrada que els podem. Ells no necessiten les persones per a res. Al contrari, som les persones que en traiem els beneficis que aporten. Els podem per forçar floracions, fructificacions, formes diverses, etc… A les ciutats, és complicat deixar un arbre sense podar, degut, bàsicament, a la manca d’espai. La vida urbana marca, doncs, les pautes del tipus de poda que requereix cada arbre.
