Espais verds de Figueres

Amb aquesta postal, volem desitjar-vos unes bones festes.

Hem trobat un lloc web (un blog) molt interessant en relació amb els arbres i el patrimoni natural de Figueres. Us en fem sabedors, esperant que us agradi. Per entrar-hi, cliqueu aquí.

Per esperar les festes de Nadal, hem preparat els parterres de flor de temporada amb molta estimació i intentant estalviar, treballant amb planta econòmica, gens ostentosa. Amb aquestes plantes, cap al mes de gener i febrer podem tenir la ciutat plena de flors.

Us proposem una caminada: des de la Plaça Jaume I, passant per la Rambla nova, travessant pel carrer Nou, arribant a la Plaça Ernest Vila i acabant fins la Torre Galatea, Torre Gorgot.

Oservarem els parterres que tenen la flor petiteta. Aquesta varietat de violes, que s’anomenen Viola cornuta, té la tendència a esdevenir una mata d’uns 30-40 cms d’amplada; queda completament plena de flors molt vistoses amb una bona gamma de colors.

Com podreu observar, a la Plaça Ernest Vila s’hi ha construït un collage amb flor, i fins hi tot hi ha un indret petit destinat a bulboses. Enguany hem apostat pels narcisos, ara amagats, que floriran durant el mes de febrer, amb profuses flors grogues i un bon perfum.

Al davant de la Torre Galatea hi hem plantat cols ornamentals seguint una sanefa que, de ben segur, agradarà als més curiosos que es vulguin acostar fins a aquest punt.

Ara que ve la fred i el dia és curt, des de Fisersa Ecoserveis us proposem tot un seguit de manualitats amb flors i plantes per poder fer amb la mainada des de casa.

1-Tampons amb fulles:  prenem unes quantes fulles del carrer, de diversos tipus. S’hi val la fulla d’heura, la fulla de plàtan, la de til·ler, etc., i la pintem per una de les bandes d’un color amb tempera o aquarel·la concentrada. Un cop ben empapada, podem fer-la servir de tampó i decorar una felicitació nadalenca, o pintar un bonic quadre.

2-Mòbil de fulles i flors: prenem fulles i també pinyes, ja obertes. Prenem dues branques rectes de la mateixa mida. Les lliguem per la part central, de tal manera que quedin en forma de creu. Aleshores, amb una agulla i un fil transparent, les anem cosint, tot deixant un espai enmig per tal d’anar construint el nostre mòbil. El podem clavar a l’àmpit de les finestres, com a decoració.

3- Fem caramels amb pètals de flors: agafem pètals de flors comestibles, com són la calèndula, el pensament, la violeta, la viola. Amb un cassó, hi posem sucre, un petit rajolí d’aigua, escalfem a foc mig fins que el sucre ens prengui la forma de glassejat. Aturem el foc i llavors hi posem els pètals d’un dels tipus de flors escollit, barregem i fem boletes amb la mescla resultant. Per aromatitzar-ho podem posar-hi un petit toc de canyella, o una gota d’essència de roses o violeta al gust. Emboliquem els caramels amb paper de celofana de colors.

4-Decora l’arbre de Nadal amb motius naturals: si anem al bosc, hi trobarem pinyes de totes mides. Hi ha un pi que fa la pinya de mida petita: és el pi canari (Pinus canariensis). Podem agafar un pot de pintura o un esprai de color daurat o platejat. Aquestes pinyes es poden combinar amb branques d’alzina també pintades i podem penjar pomes vermelles de calibre petit. Tindrem un arbre ben original.

El passat dia 11 de novembre vam tenir un episodi de tramuntana amb cops de fins a 110 Km/h. Aquest fet, juntament amb la manca de pluja que ens afecta des de fa més de 40 dies, fa que l’estat de les plantes sigui més esquerdadís; la planta queda en un estat com si fos de vidre. Així i tot, Figueres n’ha quedat prou ben parada.
A causa d’aquest tramuntanal, s’han esquerdat arbres del tipus de fusta anomenada tova: Robinia pseudoacàcia, mimosa, albícia julibrissim, pollancres (Populus nigra), etc. L’arbrat de fusta més noble tipus lledoners, plàtans, alzina, etc, no ha sofert cap dany estructural.
També, trobem més branques esqueixades en episodis de forta tramuntana després de sequera que no després de pluja caiguda de forma esglaonada.

Si ens fixem en les xifres, tenim el següent:
- Arbres sencers caiguts: freixe c/ Ponent; 1 Albícia del parterre del c/ Dr Ferran; Prunus pissardii de la plaça Ernest Vila; 2 mimoses al parc Bosc; 1 Robínia pseudoacàcia al c/ Ter.
- Caiguda de branques grans: branca xiprer a l’avinguda Empordà; branca Sòfora a García Lorca; branca del Fals pebrer al c/ Narcís Soler; branca de pollancre blanc al Garrigal; branca de pollancre gran a la llar d’infants Els Patufets; branca gran de Cinamon a la placeta del c/ Elx; branques mitjanes de pins a la pujada del castell; branques de palmera a Sol Terra; branques de palmera a l’església de Vilatenim.
- Caiguda de brancada petita: als plàtans de la Rambla; a les alzines del cementiri; als lledoners de la plaça Joan Tutau; als pollancres de la plaça el·líptica; als pollancres de l’aparcament dissuasiu; als plàtans de l’estació.

Des de l’Ajuntament i Fisersa Ecoserveis ja hem començat a treballar per recuperar la normalitat. Som-hi!

Avui dissabte, quan ja som gairebé a mitjan novembre (un novembre calorós, de moment), volem dedicar unes línies a agrair els comentaris que rebem en el nostre blog. Ens sembla just enviar un sincer agraïment al biòleg i botànic Josep Maria Dacosta, pels seus savis comentaris i plens de sensibilitat, i al senyor Emili Gispert, tècnic de l’Ajuntament de Figueres, per totes les dades que ens aporta.

Així mateix, també volem agrair els comentaris del senyor Josep Padrés Tibau i de l’Àngels Sargantana, així com els d’una seguidora que porta el pseudònim de “Mirabilis“.

També han fet bones aportacions la senyora Carme Mínguez, l’Adam Macià, el senyor Joan Prat de los Mozos i Joan Vidal.

Per a tots vosaltres, moltes gràcies, des de Fisersa Ecoserveis i des de l’Ajuntament de Figueres, perquè ens ajudeu a millorar els espais verds de la ciutat.

Durant tot aquest estiu i fins ben entrat el novembre, als parterres del Firal, davant les oficines de l’ajuntament, hi llueixen els Tagete erecta. Són de color groc. A dintre, hi trobem la Salvia farinacea, amb un color blau elèctric espectacular. Aquesta planta és parenta de la Salvia officinalis, que, com el seu cognom indica és medicinal. A la farinàcia, però, no se li atribueixen propietats curatives.

En aquest collage, hi trobem també el Phormium tenax, planta originària de Nova Zelanda i que és utilitzada per a la producció de fibres vegetals.

Extret del llibre Els arbres de Figueres, de Cristina Viñas i Josep Viñas, Brau edicions. Figueres 2010.

Ben segur que tots i totes heu observat aquest petit món que ens envolta més d’una vegada. Estem rodejats d’un tipus de fauna quasi invisible que ens fa molt de servei, més del que podríem arribar a imaginar. Les  prediccions més catastrofistes auguren que les abelles s’estan extingint i, si això arribés a esdevenir-se, comportaria tot darrere l’extinció de la humanitat. Aquesta afirmació tan derrotista ens vol fer observar la necessitat de preservar la fauna útil, per molt petita i insignificant que ens sembli.

Les abelles juguen un paper importantíssim en la pol·linització de la fruita i les hortalisses. No existeix cap pol·linitzador automàtic ni cap de químic que sigui tan eficaç i polit com ho són les abelles.

A la ciutat trobem una gran quantitat d’artròpodes, aràcnids, petits amfibis, rèptils, ocells, mamífers com rats-penats, etc., que poden solucionar-nos problemes domèstics com picades de mosquit, plagues com el pugó, l’aranya roja, entre molts d’altres.

Vora les llums dels fanals hi trobem la presència del típic dragó comú (Tarentola mauritanica). Les males llengües l’anomenen “menja-roba”. Aquest mal nom és degut a què  són eficaços depredadors de les arnes (Tineola bisselliella), que sí ponen els ous dintre la roba, i larves de diversos insectes. Les petites sargantanes també juguen un paper important pel control de mosquits i formigues.

Ja a un nivell inferior trobem l’estimada marieta (Coccinela semperpuctata), que cada vegada costa més d’observar a les ciutats, ja que té un vol curt i pot ser atropellada fàcilment. El servei de parcs i jardins les ha fet servir durant uns quants anys, en el programa de lluita biològica pel control del pugó verd (Myzus varians). Les larves de les marietes són molt voraces menjant pugó i tenen una morfologia totalment diferent als adults que estem acostumats a veure:  us n’ensenyem una fotografia, per si veieu un cuquet amb aquestes característiques. Afavoriu-lo i utilitzeu-lo en cas de tenir alguna planta afectada amb pugó. La larva té una forma d’eruga d’aproximadament un centímetre de llargada  i sempre té tres franges, amb els colors taronja, vermell o groc.

Un bon depredador del pugó i de la mosca blanca i que és força comú de veure a les finestres buscant la llum és la Chrysopa perla. És un gran aliat per combatre plagues domèstiques.

També hauríem de parlar de les eficaces orenetes i els rats-penats que mengen mosquits tigre. En una sola nit són capaços de menjar fins a 2000 mosquits!

Un altre “bitxo” doblement eficaç, ja que depreda les larves de mosquit quan són a l’aigua, és la larva d’espiadimonis, coneguda també com a libèl·lulla o helicòpter. També l’adult caça mosquits al vol.

En fi, ja ho podeu ben veure: tot un petit món per descobrir! Podem facilitar la presència d’aquesta fauna auxiliar creant petits microclimes al balcó, tot posant raconets amb pedra seca com a refugi, afavorint els nius d’oreneta i, sobretot, sense danyar-los mai.

Durant aquest mes de setembre recomanem a tothom de visitar els jardins Puig Pujades, al costat del teatre Jardí. Concretament, us recomanem de fixar-vos en les plantes enfiladisses que hi ha a la paret, les Plumbago auriculata, i també Ampelopsis i Rhyncospermum jasminoides. Aquestes enfiladisses van ser plantades el mes de setembre de l’any 2010 com a solució per a tapar els grafits de la paret, i ara es pot veure el resultat d’aquesta iniciativa. Us agrada?

Durant aquest mes d’agost, en plena canícula estival, les feines de jardineria se centren principalment en el reg i la sega de gespes. Això ocupa més del 60% de la plantilla de Fisersa Ecoserveis, ja que la climatologia així ho reclama. Porta molta feina, per exemple, posar a punt els sistemes de reg automàtics. A més, cal tenir present que l’augment de visitants a la ciutat fa que s’intensifiquin les tasques de neteja de jardins.

Això sí: tenir els jardins en bones condicions es cosa de tots. Tinguem-ne cura!

Bon mes d’agost a tothom!