Espais verds de Figueres

Durant aquest mes d’abril i pensant ja en les fires i festes de la Santa Creu, hem intensificat les feines de sega i desherbat, a causa que la pluviometria i les temperatures més suaus han ocasionat que l’herba hagi crescut desmesuradament. En una setmana tota havia quedat espigada!
També és bo d’anunciar que el proper 29 de’abril se celebrarà la Festa de l’arbre 2014, a l’esplanada davant del centre cívic Joaquim Xirau, amb la participació d’escolars de 3r i 4t de primària de totes les escoles de Figueres. L’any passat ja la vam fer sonada aconseguint el macrocollage que teniu a la fotografia.  I la intenció d’enguany és aconseguir de crear un bosc, amb l’esforç dels educadors i d’uns nens i nenes que, de ben segur, sempre més ho recordaran.
Des del servei de manteniment de Parcs i jardins de Figueres, us desitgem unes bones fires i festes de la Santa Creu.

Us fem arribar tres boniques fotografies que l’Emili Gispert, company nostre i tècnic de Parc i Jardins a l’Ajuntament de Figueres, ha penjat al Facebook. Les ha acompanyat del text:

Bon dia! Com podeu veure, la primavera despunta al Parc Bosc de Figueres; Cercis de dos colors, és l’arbre de l’amor o, segons diuen, Judes Iscariot es va penjar en un arbre d’aquesta espècie! Al costat, un arbust, anomenat Poligala, que en grec vol dir ” molta llet”. Salut a tothom.

Aquest any hem apostat per canviar l’arbrat d’alguns carrers. Aquests arbres, plantats durant la dècada dels anys 70, presentaven un estat deteriorat. Durant aquells anys es solien plantar espècies com l’Acer negundo, ben dignes però amb un envelliment ràpid, tot ajudat per les condicions de la ciutat, que fa més dura la seva supervivència.
Hem canviat aquest tipus d’arbre en el carrer Balmes i hi hem plantat lledoners, arbre de fusta més noble i no tan trencadissa com la del seu predecessor.
Hem començat amb la substitució parcial de negundos al C/Dr. Pasteur i allà s’ha fet el canvi per Sophora japonica, un arbre de creixement ràpid amb una fusta molt resistent.
També hem renovat l’arbrat del final del c/Llobregat, on hi havia catalpes (Catalpa bignonoides); també hi hem posat sòfores.
Un altre dels punts on hem renovat l’arbrat és el pati de l’escola Joaquim Cusí. Hi havia pollancres al pati de cicle mitjà i superior; presentaven un estat molt precari i s’han substituït per uns plàtans joves i forts, essent el plàtan una de les espècies més segures estructuralment parlant. Per això, s’ha escollit com a espècie més adient per a un pati d’escola.
Esperem que aquests arbres us agradin!

Fotografies: a dalt, pati de l’escola Joaquim Cusí. A baix, carrer Balmes en dia de mercat (dijous).

Avui, aquest matí, la plaça Ernest Vila (la plaça de la Font Lluminosa) estava especialment bonica, ben plena de color. Com podeu veure en les fotografies o bé si us hi atanseu, hi trobem uns parterres que envolten la font ornamental al centre de la plaça.
La composició es basa en un mosaic de flors d’hivern, de les quals podrem gaudir fins ben entrat el mes de juny. Començant per els Leucanthemum paludosum de les puntes, petita margarideta que ha ponzellat tot l’hivern i que ara, en breu, s’obrirà. A continuació, hi trobem Viola cornuta de tots els colors, petita mata de la família dels pensaments i les violetes que enuncia la primavera allà on es planta. N’hi ha de grogues, de blaves, de tots els colors. Darrere hi trobem la calèndula de color taronja rabiós amb el fons de margallons (Chamaerops humilis) i els Phormium tenax que hi donen volum.
També hi hem plantat la Bellis perennis, les de color roig, de la mateixa classe; n’hi trobem també amb les flors blanques.
Hem reservat un espai per als bulbs (Narcissus sp.), que ara van florint, mentre desprenen aquesta olor tan característica.
El parterre acaba amb el rei de l’hivern, el ciclamen vermell. D’aquí a poc, ja acusarà les primeres calors i deixarà de florir.
Les claus per a tenir un parterre ben florit són disposar de sol a dojo, la humitat justa i molta gent per a disfrutar-lo. Així doncs, disfrutem-ne!

Precisament ara, durant els mesos de febrer i març, trobem unes quantes arbustives en el seu punt àlgid de floració. Es tracta de les espècies següents:

1) Chaenomeles japonica: S’anomena vulgarment “codony de flor”. És una arbustiva que floreix profusament, amb unes vistoses flors de color taronja-salmó. Per tal que la floració sigui abundosa, cal podar aquests arbusts durant el mes d’octubre.

És una espècie que a principis i a mitjan del segle XX s’usava molt per decorar els parcs i jardins de la ciutat. Encara en trobem testimonis vius; per exemple, als jardins de les Vivendes del Parc i en el laberint de boix del cementiri de Figueres.

Enguany voldrem recuperar aquesta espècie i replantar-ne més, ja que donen molt color en aquest incipient inici de primavera. Pot tornar a fer una florida a ple estiu. Aquesta arbustiva, l’haurem de plantar sempre a ple sol. És de port mitjà i no vol gaire aigua. El fruit, encara que aquí no acabi madurant, pot ser comestible igualment. Tal com el nostre codony, és molt astringent. No suporta els sòls altament calcaris, sinó que han de ser sempre lleugerament àcids.

x

2) Forsythia x intermedia: és el nom de l’arbustiva que floreix de color groc llimona, del febrer fins al març. És coneguda com a “forsítia”.

Si volem que floreixi, no s’ha de podar mai, sinó que les branques s’han de deixar llargues. S’emplenaran de flors durant el mes de febrer. Ha d’estar sempre a ple sol. És de la mateixa família que les oliveres, però, a diferència d’aquestes, no fa fruits, sinó que forma càspsules seques. Per tant, no ens tacarà el terra si deixem que floreixi al seu gust.

Val la pena disfrutar de la forsítia. Intentarem també recuperar aquesta espècie, per tal de donar més color a Figueres durant el mes de març.

1) L’ALQUERC

2) BARQUETES AMB CLOVES DE NOUS

3) UN XIULET AMB UNA CANYA

Què, us atreviu?

Durant el mes de febrer ja floreix l’ametller. I, en diversos llocs de la ciutat de Figueres, ja trobem tots els narcisos perfumats ben florits. Per exemple, a l’interior dels jardins Puig Pujades (darrer el teatre Jardí).
El Narcís, el nom del qual es remunta a la mitologia grega antiga, és una bulbosa de l’espècie Narcissus sp. Els narcisos que trobem aquí són, concretament, de l’espècie Narcissus  tazetta. En origen varen ser cultivats, però ara ja creixen espontàniament any rere any.
Els narcisos tenen una olor tan penetrant que fins i tot pot produir estupor.
Per cert: és una llàstima que alguns ciutadans no respectin les tanques per evitar el trepitg i apareguin zones totalment trinxades. Imatges com aquesta, valdria la pena d’evitar-les.

Entre tots i totes, cuidem la ciutat!

Segons els dietistes, no hi ha res millor que seguir una dieta basada amb les fruites i les verdures que ofereix la temporada. Si tenim la sort de disposar de zones lliures de contaminació i de conèixer sense dubtes les espècies de vegetals que trobem, podrem cuinar unes receptes ben sanes que ens ajudaran a depurar l’organisme.
Us en posem dos exemples:

1) Cuinar amb borratja:
Ara, a l’hivern, trobem les borratges (Borago officinalis), que, com el seu nom indica, té propietats medicinals. És usat com a reconstituent; un vegetal que remineralitza l’organisme, amb moltes vitamines.
De totes maneres, atenció: aquesta verdura conté una important quantitat d’oxalats; cal consumir-los amb moderació en cas de patir càlculs renals, artrosi o accessos de gota. És una verdura depurativa, que afavoreix el metabolisme dels greixos; és molt adequada en el cas d’inflamació de pròstata i com a regulador en casos d’estrès. També, ajuda a regular el sucre en sang i fa disminuir la pressió arterial. L’oli de les llavors és un potent antioxidant, per tal de combatre les arrugues del cutis.
La borratja, la podem fer servir com a verdura. Prenem les fulles i les bullim durant 5 minuts, acompanyades d’una vinagreta amb all i julivert. Que no us preocupin els pèls, ja que no són urticants i a la mínima cocció ja desapareixen.
Podem fer vistoses amanides de flors, ja que la flor de borratja, tant la blanca com la blava és molt decorativa.

2) Cuinar amb nyàmeres:
La nyàmera o tupinambo és un tubercle provinent de la planta Helianthus tuberosus, és a dir, el gira-sol bord. És una planta en forma de matoll que pot arribar fins a 3 metres d’altura. Creix espontàniament en recs, còrrecs i rierols. Les flors apareixen cap al mes de setembre; un cop acabada la floració ja estan a punt els tubercles per a ser consumits. És com un nap, de textura més suau i amb un gust més dolç.
Les nyàmeres són aptes per a posar en els platillos de carn o peix, com a acompanyament dels nostres plats, i per a altres de receptes que se’ns puguin acudir.

Què, us atreviu a cuinar?

Som conscients que la poda dels arbres és una qüestió controvertida. Mai no plou a gust de tothom. Aquests dies hem podat els pollancres de la Plaça El.líptica d’una forma bastant dràstica, ja que tocava sanejar-los. El pollancre (Populus nigra) té un vida que no sol superar els trenta anys d’edat; es tracta d’un arbre de fusta tova. Els pollancres de la plaça havien començat a assecar les branques apicals superiors. Patint per la seva supervivència, ha calgut fer una poda dràstica per a intentar reduir la capçada i que la saba pugui tornar arribar a les parts més altes. Així, els pollancres quedaran rejovenits i ens donaran ombra i color per uns quants anys més.

Altres podes similars que hem hagut de practicar per tal de poder rejovenir l’arbrat han estat efectuades als lledoners (Celtis occidentalis) del carrer Itàlia: aquests arbres, que poden viure molts més anys que un pollancre, es trobaven debilitats degut a les obres de reconstrucció de voreres, que és una feina molt necessària, ja que les arrels havien aixecat tot el paviment i això feia perillar la seguretat dels vianants que hi transitaven.

La ciutat de Figueres va ser distingida durant l’any 2013 amb el premi de les tres flors en la convocatòria de Viles florides 2013 que es va fer a la població de Cardedeu. Això suposa una distinció molt important, i mostra que la ciutat de Figueres porta una bona trajectòria de fer bé els deures. Mica en mica hem aconseguit esdevenir una ciutat adaptada als nous temps, que gestiona el millor possible els recursos, i que cada vegada és més eficient i més correcta en matèria mediambiental.
Des de Fisersa Ecoserveis, volem deixar clars els criteris específics d’aquest concurs de les Viles florides. Primerament, cal tenir en compte que Viles florides no premia l’estètica dels jardins ni la quantitat de flor de temporada que pugui haver-hi en una població, sinó que els termes tendeixen més a ser qualitatius. Són els següents:
1-Patrimoni vegetal i païsatgístic 50%
2-Medi ambient i sostenibilitat 30%
3- Actuacions socials i turisme 20%
Concretament, és així:
1- Patrimoni vegetal i paisatgístic 50% (equilibri entre superfície urbana i espais verds; inventari, ordenació i relació dels espais verds; espècies escollides, aplicació i diversitat; elements i espais singulars; manteniment dels espais verds; funcionalitat dels espais verds, si l’espai té molta afluència; integració en el paisatge).
2-Medi ambient i sostenibilitat 30% (gestió de l’aigua; control de malalties i plagues; gestió dels residus, tant residus vegetals com recollida d’estris, facilitat en el reciclatge; actuacions sobre els excrements d’animal; programes d’educació ciutadana per evitar increment de vandalisme i evitar excés de neteja; instal.lació de sistemes les noves tecnologies com cobertura wifi).
3- Actuacions socials i turisme 20% (creació de fires, concursos, relacionats amb la cultura del medi ambient; creació d’arboretums, museus temàtics, creació de rutes saludables; organitzar concursos per tal d’implicar el gremi de comerciants de la ciutat, així com associacions de veïns, escoles, instituts, casals de la gent gran, entre d’altres entitats de la ciutat; organitzar tallers ocupacionals; promocionar des de les webs dels Ajuntaments la iniciativa Viles florides).

Així doncs, tenint en compte aquests criteris, estem contents d’haver obtingut les tres flors!