Espais verds de Figueres

En aquests moments estem preparant les campanyes de plantació de flors de temporada. En aquest sentit, volem contribuir a la consciència de reutilització de material utilitzat. Per això, enguany l’aprofitem per a campanyes posteriors.

Aquest any hi haurà una presència major de plantes bulboses. Aquestes plantes tenen la característica de tenir les arrels com a òrgan de reserva de nutrients.

La major part d’espècies d’aquestes característiques es troben en el clima mediterrani. Així, ens trobem davant d’una adaptació vegetal per tal de poder resistir hiverns freds, primaveres curtes i estius extremadament secs.

Un exemple de reutilització en són les boniques tulipes que ara hi ha a l’Ajuntament de la ronda Firal. L’any passat estaven a la plaça Ernest Vila (Font Lluminosa). I ja estan florides. Si heu d’anar a fer-hi gestions, no us esteu d’anar-les a veure a l’Ajuntament de la ronda Firal!

A Figueres, doncs, apostem per la reutilització i, enguany, hem optat per les bulboses.

Després d’un cru hivern, curt però intens, la primavera ha brotat amb força. A Figueres, hem pogut recuperar les gespes (algunes encara estan en procés), i les flors van prenent el màxim esplendor. Per exemple, les violes grogues de la plaça Ernest Vila.

Aquest any experimentarem amb espècies noves. Es treballarà amb espècies usualment poc utilitzades a la ciutat, com bulboses del tipus anèmones, Gypsophilla (flor de fer rams), dàlies , amb plantes com Silene, hortènsies, Pennisetum, calèndules, d’entre d’altres.

Si les voleu visitar, les Silene pendula es troben a les jardineres del final del C/Nou. En aquests moments n’hi ha poques (a causa del vandalisme!). També, com alguns de vosaltres ja sabeu, a Figueres hi trobem la varietat Silene sennenii endèmica, al camí circumdant del Castell de St Ferran. Aquesta és objectiu de nombrosos estudis i el seu cognom fa referència al mestre germà Sennen, botànic descobridor d’aquesta varietat.

Les anèmones es plantaran al llarg de la setmana vinent sota els pins de la plaça Ernest Vila. Esperem que aquest tipus de bulbosa doni el resultat esperat, ja que les condicions d’aquesta plaça són les ideals pel seu creixement.

Intentem fer agradable la ciutat cultivant un bon nombre d’espècies, esperant de donar noves textures i combinacions i augmentant la biodiversitat.

Amb aquest text informatiu, pretenem que els ciutadans i ciutadanes coneguin millor la ciutat de Figueres i la seva jardineria. Així, us donem informació sobre les gespes de la nostra ciutat.

Figueres disposa de 44.356 m2 de gespes. La majoria d’aquestes gespes estan formades per un 90% de Festuca arundinacia i un 10% de Poa pratensis. Pensem que aquesta combinació dóna una bona cobertura i rusticitat suficient a les zones verdes concebudes com a gespa. No és una gespa fina, com pot arribar a ser el Ray grass anglès, sinó que té una fulla més ampla. Per això, és més resistent a l’acció de les trepitjades i a la manca d’aigua.

La part de Poa dóna al conjunt del tapís una fulla més fina amb desenvolupament horitzontal, la qual cosa fa completar les possibles mancances de cobertura que pot tenir la Festuca, amb clara tendència a la verticalitat. Les dues espècies, però, són adaptades al clima mediterrani. Per tant toleren els sòls poc mullats i la sequera.

D’aquest total de m2 de gespa, un mínim d’un 30% estan formats per una barreja entre la fórmula anterior i gram (Cynodon dactylon). Aquesta última espècie és una gramínia de climes mediterranis que forma estolons, és a dir ramificacions laterals, semblants a les que fan les maduixeres, que la fan molt resistent a les trepitjades. El gram es propaga de tal manera que únicament sembrant un trosset d’estoló ja forma una nova colònia.

El gram, però, té una particularitat: els mesos freds, per resistir les baixes temperatures, sobretot les nocturnes, queda aturat en quant al seu creixement vegetatiu; resta en repòs hivernal i dóna a les gespes el color blanc-groguenc tan característic.

Tenim un clar exemple a Figueres de zona únicament formada per gram: el tapís vegetal de la rotonda del final del carrer Nou. Fins que les temperatures nocturnes no passin dels 10 graus de mitjana no començarà a desenvolupar-se de nou.

Tenim també una nova espècie anomenada Zoysia japonica. És una prova pilot que es va dur a terme en una de les praderes del Parc dels Olivars. Aquesta té la particularitat que també pren tons ocres quan baixen les temperatures.

Entre les gespes s’hi ha introduït el Cynodon dactylon, una espècie gramínia autòctona de clima mediterrani, que poc a poc va colonitzant. Es fa una tasca anual en gespes dirigida a controlar el nivell de gram, per tal que no ho vagi colonitzant tot poc a poc.

Fotografies:

Durant la primera quinzena de desembre hem substituït els evònims que hi havia als parterres del C/Nou, ja que estaven envellits. Els hem substituït per Abelia floribunda. Mireu-ne algunes imatges:

Abèlies als parterres del c/Nou

(Primera quinzena de novembre de 2011)

Aquest mes de desembre no comencem pròpiament amb una notícia, sinó observant els dos tipus de parterres que hi ha a l’entrada de l’avinguda Vilallonga, que ha estat inaugurada durant aquest any 2011. Així, arribant des de Roses, a l’alçada del nou centre de Formació Integrat (l’Escola Oficial d’Idiomes), en alguns d’aquests parterres hi ha Abelia grandiflora, mentre que als altres Viburnum tinus.

Després de les fortes pluges de mitjan novembre, hem hagut de plantar noves flors als parterres de la plaça Ernest Vila (Font Lluminosa). Les gazànies que hi havia han estat replantades al talús del parc Bosc (vegeu la notícia de dimecres 23 de novembre), tot esperant que es recuperin. Pel que fa al voltant de la font lluminosa, finalment ens hem decidit per una composició d’un fons de Chamaerops humilis (planta autòctona), que és molt vivaç. Amb aquesta planta, podem reduir la mida dels parterres de flor de temporada. Tot voltant, hi ha flor de temporada, de colors blaus i grocs.

Esperem que aquest contrast agradi als figuerencs i figuerenques.

El dimecres, 23 de novembre, hem hagut d’arrencar les flors que hi havia al voltant de la plaça de la font lluminosa, a l’espera que el parterre s’airegi. Demà, dijous, 24, procedirem a plantar el nou disseny de flors.
Ens ha semblat adient que les gazànies que hi havia es replantaran al talús del Parc Bosc, per tal que el guarneixin i tornin a florir.

Entre el carrer Santa Llogaia i l’avinguda de Salvador Dalí hi ha una plaça prou bonica i relativament desconeguda. Es tracta de la plaça d’Abdó Terradas, que té tres espais per a jocs infantils i alguns parterres destacables per la seva senzillesa i elegància, amb abèlies, teucris i camamilles, per exemple.
En aquesta plaça hi ha força varietats d’arbres, com la catalpa, el pisardi i la tuia, així com alzines, moreres, troanes i ametllers.
Passejant-hi amb tranquil·litat durant el matí, o amb el tragí de la tarda quan els nens surten d’escola, hom s’adona que hi ha combinacions que aconsegueixen escapar-se dels ocres tardorals. Si teniu temps, veniu a gaudir-ne. Vegeu-ne, si no, aquestes fotografies.

En aquests moments de tardor, hem optat per omplir amb uns tocs de coloraines la plaça de l’estació. Tenint en compte que havíem hagut de netejar els dos parterres majors de la plaça, hem optat per plantar-hi pensaments de colors (Viola x wittrockiana). Si tot va bé, floriran durant tot l’hivern. Així, pensem, es dóna un toc d’alegria als dos costats de la plaça.

Esperem que agradin a tothom!