La poda d’aquest any
Som conscients que la poda dels arbres és una qüestió controvertida. Mai no plou a gust de tothom. Aquests dies hem podat els pollancres de la Plaça El.líptica d’una forma bastant dràstica, ja que tocava sanejar-los. El pollancre (Populus nigra) té un vida que no sol superar els trenta anys d’edat; es tracta d’un arbre de fusta tova. Els pollancres de la plaça havien començat a assecar les branques apicals superiors. Patint per la seva supervivència, ha calgut fer una poda dràstica per a intentar reduir la capçada i que la saba pugui tornar arribar a les parts més altes. Així, els pollancres quedaran rejovenits i ens donaran ombra i color per uns quants anys més.
Altres podes similars que hem hagut de practicar per tal de poder rejovenir l’arbrat han estat efectuades als lledoners (Celtis occidentalis) del carrer Itàlia: aquests arbres, que poden viure molts més anys que un pollancre, es trobaven debilitats degut a les obres de reconstrucció de voreres, que és una feina molt necessària, ja que les arrels havien aixecat tot el paviment i això feia perillar la seguretat dels vianants que hi transitaven.
