Flor, planta i parterre del mes de juny
FLOR: Tagete o clavell moro / PLANTA: Santolina / PARTERRE: Platabanda de rosers “la sevillana”, a la carretera d’Olot, i rotonda de davant de l’hotel Ronda
Aquest mes de juny us presentem com a flor escollida el tagete o clavell moro. És en aquests dies quan és més ufanós. El seu nom botànic és 
Tagete erecta, de colors simples (grocs o taronges), i n’hi ha híbrids com el Tagete patula, de colors barrejats entre vermells, grocs, taronges i marrons. Necessita sempre estar a ple sol, i combina molt bé amb vermells, liles i blaus.
Si en volem per a la terrassa, les podem adquirir a baix preu en vivers i floristeries. Cal, això sí, una mica d’atenció amb el reg, dia si dia no. Si tenim cura de tallar-li les flors seques, pot donar flor sense parar fins ben entrat el mes de novembre.
A Figueres, durant aquest mes de juny podem veure tagete en parterres com els de la plaça Ernest Vila, a l’entrada per la carretera de Roses i a la carretera d’Olot, combinant amb la sàlvia splendens i la petúnia o la begònia.
Com a planta del juny, hem escollit la santolina, camamilla de muntanya o espernallac. El seu nom botànic és Santolina chamaecyparissus. Es tracta d’una planta arbustiva 
aromàtica de baix consum hídric. Les seves fulles són semblants a les del xiprer, per bé que de color gris. Per això, solem triar-les per fer combinacions amb contrast de color, per formar bordures i massissos de rocalla, i s’utilitza també com a planta medicinal.
A principis de juny, la santolina té els botons florals a punt d’esclatar, formant un massís amb puntets apretats molt decoratius. Quan s’obren, aquestes flors són rodones, i destaquen molt sobre el fons gris de les fulles. Combina molt bé amb rosers i amb la vitadínia o erigeron mucronatus, també amb botonets d’un color rosat. Com a planta medicinal, és un bon antiinflamatori, i es fa servir per a ungüents i olis per a a la circulació. També és un ingredient de la ratafia.
La santolina sempre ha d’estar plantada a ple sol, i necessita molt poca aigua. Sol agafar fongs; per tant, és molt important un bon drenatge i terra no argilosa, si no sorrenca, per garantir una bona salut del coll de l’arrel.
A la nostra ciutat, la trobarem en forma de bordura a la mitgera de l’avinguda Salvador Dalí, als parterres de la plaça Ernest Lluch i també com a exemplar formant massís davant del bar N-II, a la ronda Sud.
I, com a parterre d’aquest juny, s’ha escollit la platabanda de rosers “la sevillana” que hi ha a l’entrada de Figueres per la carretera d’Olot, que dóna un toc de vermell pur a l’entrada de la ciutat.
Per crear aquest centre d’atenció, que us convidem a visitar, s’ha col·locat espaiadament cada roser l’un de l’altre en 45 cms. de distància, i d’una manera dita “tresbolillo” (intercalant cada roser a la distància necessària i de manera que mai quedin en la mateixa línia; per posar un exemple, és com fer un mur de totxana).
Amb tot, a partir de mitjan juny hem hagut de triar un altre parterre, ja que, a les roses del parterre de la carretera d’Olot, els hem hagut de fer un retall, ja que quedaven pancides. Amb aquest retall, farem possible una nova floració per a finals d’agost.
Així doncs, us fem la proposta d’un nou parterre del mes: el de la rotonda de davant de l’hotel Ronda; 
és a dir, la rotonda de l’avinguda Salvador Dalí que fa cantonada amb Nostra Senyora de Montserrat. Hi poncellen els lliris africans o Agapanthus de color lila. Sobresurten entre la rocalla, com si volguessin transportar-nos a terres mítiques. Entre aquesta explosió de colors que ens donen les gaures, hi destaquen les ciques o falses palmeres, de gran valor paisatgístic, destacables per la mida del tronc.
Per poder crear aquest parterre a casa, necessitem una zona assolellada o a mitja ombra. I, entre roques de rocalla o còdols de riu de mida gran, plantarem les Cyca (falses palmeres), algun Trachicarpus fortuneii i els Agapanthus, que sobresurtin amb gràcia d’entre les pedres.