Espais verds de Figueres

Ho sabeu, que a Figueres tenim albercoquers,  llimoners, ametllers, caquis, nesprers, figueres i nogueres? Doncs bé, avui toca el torn a una prunera, la de la plaça de Sant Pere, just al cor de la ciutat. La tenim ben carregadeta de fruita. Si la veieu, mengeu-ne que estan a punt. Les prunes sota el campanar van madurant.

Avui dimarts, 29 d’abril, en plenes fires i festes de la Santa Creu, s’ha celebrat la festa de l’arbre 2014. Hi han participat els alumnes de 4t de primària de les escoles de Figueres. S’ha dut a terme durant el matí, en una parcel·la al costat del cap de futbol de la Marca de l’Ham, just al costat del CEIP Anicet de Pagès. Els nens i nenes han plantat arbres i han fet manualitats amb arbres de cartró. També han dut a terme tallers amb llavors. Totes aquestes activitats han estat pensades des de l’àmbit més pedagògic i lúdic.

Aquí teniu algunes fotografies d’aquesta festa, per tal que us en pugueu fer una idea. Veureu que hi ha hagut una gran participació.

x

Durant aquest mes d’abril i pensant ja en les fires i festes de la Santa Creu, hem intensificat les feines de sega i desherbat, a causa que la pluviometria i les temperatures més suaus han ocasionat que l’herba hagi crescut desmesuradament. En una setmana tota havia quedat espigada!
També és bo d’anunciar que el proper 29 de’abril se celebrarà la Festa de l’arbre 2014, a l’esplanada davant del centre cívic Joaquim Xirau, amb la participació d’escolars de 3r i 4t de primària de totes les escoles de Figueres. L’any passat ja la vam fer sonada aconseguint el macrocollage que teniu a la fotografia.  I la intenció d’enguany és aconseguir de crear un bosc, amb l’esforç dels educadors i d’uns nens i nenes que, de ben segur, sempre més ho recordaran.
Des del servei de manteniment de Parcs i jardins de Figueres, us desitgem unes bones fires i festes de la Santa Creu.

Aquest any hem apostat per canviar l’arbrat d’alguns carrers. Aquests arbres, plantats durant la dècada dels anys 70, presentaven un estat deteriorat. Durant aquells anys es solien plantar espècies com l’Acer negundo, ben dignes però amb un envelliment ràpid, tot ajudat per les condicions de la ciutat, que fa més dura la seva supervivència.
Hem canviat aquest tipus d’arbre en el carrer Balmes i hi hem plantat lledoners, arbre de fusta més noble i no tan trencadissa com la del seu predecessor.
Hem començat amb la substitució parcial de negundos al C/Dr. Pasteur i allà s’ha fet el canvi per Sophora japonica, un arbre de creixement ràpid amb una fusta molt resistent.
També hem renovat l’arbrat del final del c/Llobregat, on hi havia catalpes (Catalpa bignonoides); també hi hem posat sòfores.
Un altre dels punts on hem renovat l’arbrat és el pati de l’escola Joaquim Cusí. Hi havia pollancres al pati de cicle mitjà i superior; presentaven un estat molt precari i s’han substituït per uns plàtans joves i forts, essent el plàtan una de les espècies més segures estructuralment parlant. Per això, s’ha escollit com a espècie més adient per a un pati d’escola.
Esperem que aquests arbres us agradin!

Fotografies: a dalt, pati de l’escola Joaquim Cusí. A baix, carrer Balmes en dia de mercat (dijous).

Precisament ara, durant els mesos de febrer i març, trobem unes quantes arbustives en el seu punt àlgid de floració. Es tracta de les espècies següents:

1) Chaenomeles japonica: S’anomena vulgarment “codony de flor”. És una arbustiva que floreix profusament, amb unes vistoses flors de color taronja-salmó. Per tal que la floració sigui abundosa, cal podar aquests arbusts durant el mes d’octubre.

És una espècie que a principis i a mitjan del segle XX s’usava molt per decorar els parcs i jardins de la ciutat. Encara en trobem testimonis vius; per exemple, als jardins de les Vivendes del Parc i en el laberint de boix del cementiri de Figueres.

Enguany voldrem recuperar aquesta espècie i replantar-ne més, ja que donen molt color en aquest incipient inici de primavera. Pot tornar a fer una florida a ple estiu. Aquesta arbustiva, l’haurem de plantar sempre a ple sol. És de port mitjà i no vol gaire aigua. El fruit, encara que aquí no acabi madurant, pot ser comestible igualment. Tal com el nostre codony, és molt astringent. No suporta els sòls altament calcaris, sinó que han de ser sempre lleugerament àcids.

x

2) Forsythia x intermedia: és el nom de l’arbustiva que floreix de color groc llimona, del febrer fins al març. És coneguda com a “forsítia”.

Si volem que floreixi, no s’ha de podar mai, sinó que les branques s’han de deixar llargues. S’emplenaran de flors durant el mes de febrer. Ha d’estar sempre a ple sol. És de la mateixa família que les oliveres, però, a diferència d’aquestes, no fa fruits, sinó que forma càspsules seques. Per tant, no ens tacarà el terra si deixem que floreixi al seu gust.

Val la pena disfrutar de la forsítia. Intentarem també recuperar aquesta espècie, per tal de donar més color a Figueres durant el mes de març.

Som conscients que la poda dels arbres és una qüestió controvertida. Mai no plou a gust de tothom. Aquests dies hem podat els pollancres de la Plaça El.líptica d’una forma bastant dràstica, ja que tocava sanejar-los. El pollancre (Populus nigra) té un vida que no sol superar els trenta anys d’edat; es tracta d’un arbre de fusta tova. Els pollancres de la plaça havien començat a assecar les branques apicals superiors. Patint per la seva supervivència, ha calgut fer una poda dràstica per a intentar reduir la capçada i que la saba pugui tornar arribar a les parts més altes. Així, els pollancres quedaran rejovenits i ens donaran ombra i color per uns quants anys més.

Altres podes similars que hem hagut de practicar per tal de poder rejovenir l’arbrat han estat efectuades als lledoners (Celtis occidentalis) del carrer Itàlia: aquests arbres, que poden viure molts més anys que un pollancre, es trobaven debilitats degut a les obres de reconstrucció de voreres, que és una feina molt necessària, ja que les arrels havien aixecat tot el paviment i això feia perillar la seguretat dels vianants que hi transitaven.

Hem trobat un lloc web (un blog) molt interessant en relació amb els arbres i el patrimoni natural de Figueres. Us en fem sabedors, esperant que us agradi. Per entrar-hi, cliqueu aquí.

El passat dia 11 de novembre vam tenir un episodi de tramuntana amb cops de fins a 110 Km/h. Aquest fet, juntament amb la manca de pluja que ens afecta des de fa més de 40 dies, fa que l’estat de les plantes sigui més esquerdadís; la planta queda en un estat com si fos de vidre. Així i tot, Figueres n’ha quedat prou ben parada.
A causa d’aquest tramuntanal, s’han esquerdat arbres del tipus de fusta anomenada tova: Robinia pseudoacàcia, mimosa, albícia julibrissim, pollancres (Populus nigra), etc. L’arbrat de fusta més noble tipus lledoners, plàtans, alzina, etc, no ha sofert cap dany estructural.
També, trobem més branques esqueixades en episodis de forta tramuntana després de sequera que no després de pluja caiguda de forma esglaonada.

Si ens fixem en les xifres, tenim el següent:
- Arbres sencers caiguts: freixe c/ Ponent; 1 Albícia del parterre del c/ Dr Ferran; Prunus pissardii de la plaça Ernest Vila; 2 mimoses al parc Bosc; 1 Robínia pseudoacàcia al c/ Ter.
- Caiguda de branques grans: branca xiprer a l’avinguda Empordà; branca Sòfora a García Lorca; branca del Fals pebrer al c/ Narcís Soler; branca de pollancre blanc al Garrigal; branca de pollancre gran a la llar d’infants Els Patufets; branca gran de Cinamon a la placeta del c/ Elx; branques mitjanes de pins a la pujada del castell; branques de palmera a Sol Terra; branques de palmera a l’església de Vilatenim.
- Caiguda de brancada petita: als plàtans de la Rambla; a les alzines del cementiri; als lledoners de la plaça Joan Tutau; als pollancres de la plaça el·líptica; als pollancres de l’aparcament dissuasiu; als plàtans de l’estació.

Des de l’Ajuntament i Fisersa Ecoserveis ja hem començat a treballar per recuperar la normalitat. Som-hi!

A la fotografia superior, parterres en preparació, davant l’edifici de l’Ajuntament de Figueres a la Ronda Salvador Dalí. A la fotografia inferior, moreres a la plaça 8 de març, al barri del Poble Nou.

El dimarts 11 de setembre, en plena diada de reivindicació nacional i de peticions d’independència, a la plaça de l’Ajuntament es va celebrar una tarda de sardanes, amb la cobla Els Rossinyolets. S’hi va aplegar molta gent. Alguns van ballar sardanes, mentre que d’altres varen asseure’s a l’ombra de les magnòlies esplèndides que van de banda a banda. Vet ací, uns dels arbres més representatius de la nostra ciutat.

Per a més informació sobre les magnòlies, consulteu aquest enllaç.

Per a les magnòlies de la nostra ciutat, també podeu consultar el llibre de Josep VIÑAS i Cristina VIÑAS, Els arbres de Figueres, pàgs. 82 i 83.