Espais verds de Figueres

Avui, aquest matí, la plaça Ernest Vila (la plaça de la Font Lluminosa) estava especialment bonica, ben plena de color. Com podeu veure en les fotografies o bé si us hi atanseu, hi trobem uns parterres que envolten la font ornamental al centre de la plaça.
La composició es basa en un mosaic de flors d’hivern, de les quals podrem gaudir fins ben entrat el mes de juny. Començant per els Leucanthemum paludosum de les puntes, petita margarideta que ha ponzellat tot l’hivern i que ara, en breu, s’obrirà. A continuació, hi trobem Viola cornuta de tots els colors, petita mata de la família dels pensaments i les violetes que enuncia la primavera allà on es planta. N’hi ha de grogues, de blaves, de tots els colors. Darrere hi trobem la calèndula de color taronja rabiós amb el fons de margallons (Chamaerops humilis) i els Phormium tenax que hi donen volum.
També hi hem plantat la Bellis perennis, les de color roig, de la mateixa classe; n’hi trobem també amb les flors blanques.
Hem reservat un espai per als bulbs (Narcissus sp.), que ara van florint, mentre desprenen aquesta olor tan característica.
El parterre acaba amb el rei de l’hivern, el ciclamen vermell. D’aquí a poc, ja acusarà les primeres calors i deixarà de florir.
Les claus per a tenir un parterre ben florit són disposar de sol a dojo, la humitat justa i molta gent per a disfrutar-lo. Així doncs, disfrutem-ne!

Precisament ara, durant els mesos de febrer i març, trobem unes quantes arbustives en el seu punt àlgid de floració. Es tracta de les espècies següents:

1) Chaenomeles japonica: S’anomena vulgarment “codony de flor”. És una arbustiva que floreix profusament, amb unes vistoses flors de color taronja-salmó. Per tal que la floració sigui abundosa, cal podar aquests arbusts durant el mes d’octubre.

És una espècie que a principis i a mitjan del segle XX s’usava molt per decorar els parcs i jardins de la ciutat. Encara en trobem testimonis vius; per exemple, als jardins de les Vivendes del Parc i en el laberint de boix del cementiri de Figueres.

Enguany voldrem recuperar aquesta espècie i replantar-ne més, ja que donen molt color en aquest incipient inici de primavera. Pot tornar a fer una florida a ple estiu. Aquesta arbustiva, l’haurem de plantar sempre a ple sol. És de port mitjà i no vol gaire aigua. El fruit, encara que aquí no acabi madurant, pot ser comestible igualment. Tal com el nostre codony, és molt astringent. No suporta els sòls altament calcaris, sinó que han de ser sempre lleugerament àcids.

x

2) Forsythia x intermedia: és el nom de l’arbustiva que floreix de color groc llimona, del febrer fins al març. És coneguda com a “forsítia”.

Si volem que floreixi, no s’ha de podar mai, sinó que les branques s’han de deixar llargues. S’emplenaran de flors durant el mes de febrer. Ha d’estar sempre a ple sol. És de la mateixa família que les oliveres, però, a diferència d’aquestes, no fa fruits, sinó que forma càspsules seques. Per tant, no ens tacarà el terra si deixem que floreixi al seu gust.

Val la pena disfrutar de la forsítia. Intentarem també recuperar aquesta espècie, per tal de donar més color a Figueres durant el mes de març.

Durant el mes de febrer ja floreix l’ametller. I, en diversos llocs de la ciutat de Figueres, ja trobem tots els narcisos perfumats ben florits. Per exemple, a l’interior dels jardins Puig Pujades (darrer el teatre Jardí).
El Narcís, el nom del qual es remunta a la mitologia grega antiga, és una bulbosa de l’espècie Narcissus sp. Els narcisos que trobem aquí són, concretament, de l’espècie Narcissus  tazetta. En origen varen ser cultivats, però ara ja creixen espontàniament any rere any.
Els narcisos tenen una olor tan penetrant que fins i tot pot produir estupor.
Per cert: és una llàstima que alguns ciutadans no respectin les tanques per evitar el trepitg i apareguin zones totalment trinxades. Imatges com aquesta, valdria la pena d’evitar-les.

Entre tots i totes, cuidem la ciutat!

Som conscients que la poda dels arbres és una qüestió controvertida. Mai no plou a gust de tothom. Aquests dies hem podat els pollancres de la Plaça El.líptica d’una forma bastant dràstica, ja que tocava sanejar-los. El pollancre (Populus nigra) té un vida que no sol superar els trenta anys d’edat; es tracta d’un arbre de fusta tova. Els pollancres de la plaça havien començat a assecar les branques apicals superiors. Patint per la seva supervivència, ha calgut fer una poda dràstica per a intentar reduir la capçada i que la saba pugui tornar arribar a les parts més altes. Així, els pollancres quedaran rejovenits i ens donaran ombra i color per uns quants anys més.

Altres podes similars que hem hagut de practicar per tal de poder rejovenir l’arbrat han estat efectuades als lledoners (Celtis occidentalis) del carrer Itàlia: aquests arbres, que poden viure molts més anys que un pollancre, es trobaven debilitats degut a les obres de reconstrucció de voreres, que és una feina molt necessària, ja que les arrels havien aixecat tot el paviment i això feia perillar la seguretat dels vianants que hi transitaven.

Per esperar les festes de Nadal, hem preparat els parterres de flor de temporada amb molta estimació i intentant estalviar, treballant amb planta econòmica, gens ostentosa. Amb aquestes plantes, cap al mes de gener i febrer podem tenir la ciutat plena de flors.

Us proposem una caminada: des de la Plaça Jaume I, passant per la Rambla nova, travessant pel carrer Nou, arribant a la Plaça Ernest Vila i acabant fins la Torre Galatea, Torre Gorgot.

Oservarem els parterres que tenen la flor petiteta. Aquesta varietat de violes, que s’anomenen Viola cornuta, té la tendència a esdevenir una mata d’uns 30-40 cms d’amplada; queda completament plena de flors molt vistoses amb una bona gamma de colors.

Com podreu observar, a la Plaça Ernest Vila s’hi ha construït un collage amb flor, i fins hi tot hi ha un indret petit destinat a bulboses. Enguany hem apostat pels narcisos, ara amagats, que floriran durant el mes de febrer, amb profuses flors grogues i un bon perfum.

Al davant de la Torre Galatea hi hem plantat cols ornamentals seguint una sanefa que, de ben segur, agradarà als més curiosos que es vulguin acostar fins a aquest punt.

Durant aquest mes de setembre recomanem a tothom de visitar els jardins Puig Pujades, al costat del teatre Jardí. Concretament, us recomanem de fixar-vos en les plantes enfiladisses que hi ha a la paret, les Plumbago auriculata, i també Ampelopsis i Rhyncospermum jasminoides. Aquestes enfiladisses van ser plantades el mes de setembre de l’any 2010 com a solució per a tapar els grafits de la paret, i ara es pot veure el resultat d’aquesta iniciativa. Us agrada?

Durant aquest mes de gener, hem fet la plantació de la jardinera de la N-II en direcció a França. Hi hem posat Abèlies, magraners i tamarius. La jardinera, a més, va ser omplerta de terra vegetal, i s’hi va instal·lar una malla antiherbes. El sistema de reg és per degoteig.

Esperem que l’aspecte d’aquesta jardinera us agradi.

Durant el mes de novembre vam col·locar noves jardineres als carrers Pep Ventura i Muralla. Es tracta d’unes jardineres de color gris fosc i de forma cilíndrica. Algunes duen el logo de la “F” de Figueres.

En aquestes jardineres, hem optat per col·locar-hi Euryops virgineus. És un arbust de talla mitjana que fa una flor groga i discreta. Tot plegat, creiem que és agradable a la vista.

Esperem que us agradi.

Per a més informació sobre l’Euryops virgineus, cliqueu aquí.

Durant aquest desembre de 2012 hem optat pels ciclàmens a les jardineres i a la majoria de parterres de la ciutat. Pensant en el Nadal, hem cregut que el vermell és una tonalitat adient i que dóna un toc festiu.

Esperem que us agradin!

A la fotografia superior, parterres en preparació, davant l’edifici de l’Ajuntament de Figueres a la Ronda Salvador Dalí. A la fotografia inferior, moreres a la plaça 8 de març, al barri del Poble Nou.